opinió
Girona, més que una ciutat turística?
En tres anys s'han aconseguit fites que ens semblaven utòpiques, però som lluny d'on voldríem ser
Ara fa uns cinc anys, Girona es trobava a la cua de les ciutats espanyoles en l'apartat de creixement de llocs de treball del sector turístic segons la llista d'Exceltur. Teníem una alcaldessa que no s'amagava quan deia: “A Girona ja hi ve prou gent i ara el que hem de fer és endreçar la ciutat”; teníem una regidora de Turisme, d'un partit que va pactar per governar amb el PSC, però amb prou feines es parlaven entre elles i, quan ho feien, es barallaven per veure qui aconseguia sortir a qualsevol foto. Una regidora de Turisme –cap de llista i portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Girona, tinenta d'alcalde i presidenta del Consell Comarcal– que va malbaratar, llençar, enganyar... perdre oportunitats amb els diners que li arribaven de diferents institucions europees –fons que, val la pena recordar, els havia gestionat i sol·licitat el govern anterior al tripartit municipal.
Pocs mesos abans de les últimes eleccions municipals, diferents agrupacions polítiques es van posar en contacte amb els qui llavors érem els representants electes de les diferents associacions ciutadanes i gremials per tal de preguntar, informar-se, quines eren les propostes dels diferents sectors del teixit ciutadà per a la millora de la ciutat a curt i llarg termini. Què necessitava la ciutat i els seus ciutadans.
Mentre l'alcaldessa en funcions ens ensenyava els plànols de la nova oficina de la Rambla per convertir-la en un espai de venda de tiquets, tot demanant el nostre suport a aquell disbarat, la seva substituta, la candidata Pia Bosch, amb Glòria Plana a la seva dreta, ens parlaven al mateix temps del seu suport al turisme i a la cultura, a tornar a reobrir l'oficina d'informació turística de la Rambla, a la col·laboració publicoprivada com a l'eina més efectiva per tal d'aconseguir situar Girona com una de les millors destinacions culturals i turístiques. Concepció Veray i Carles Puigdemont, representant els seus respectius partits, ens parlaven amb els mateixos termes. Vam gaudir un moment dolç aquells que feia anys que reclamàvem aquest canvi de gestió en la política. Veiem la recompensa de la lluita intensa dels últims anys on a Girona hi va regnar una gestió turística absurda i del tot inútil.
El teixit comercial familiar de la ciutat, els seus proveïdors, els industrials de muntatges i manteniment, hem tingut la sort que l'actual equip de govern capitanejat per Carles Puigdemont respectés el seu compromís amb la promoció cultural i turística de la ciutat. No ha estat el “govern dels millors” ni de bon tros, però ha estat un govern molt millor que els últims que havíem tingut. La bona predisposició a parlar, a buscar els punts comuns d'entesa i de visió del que s'havia de fer per al sector de serveis-comerç-turisme, ens ha portat a haver d'aprendre a treballar plegats pensant en positiu i barallant-nos –i molt– en la relativa intimitat de les sales de juntes plenes de tècnics així com a diferents despatxos de la casa consistorial.
A Girona, hem creat llocs de treball. L'últim informe d'Exceltur situa la ciutat de Girona com a capdavantera a tot l'Estat espanyol en increment d'ocupació laboral en aquest sector. Les dades estan extretes de les dades d'afiliació a la SS. Unes dades reals i directes, de gent que era a l'atur i que ara té feina, dades que no deixen lloc per als dubtes o manipulacions.
L'any 2012 l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial va aportar a fons perdut 150.000 euros per a la promoció de la ciutat. La col·laboració publicoprivada que estem aprenent a aplicar a Girona comença a donar els seus fruits. En tan sols tres anys, s'han aconseguit grans fites que, quan mirem enrere, sabem que llavors ens les proposàvem com a gairebé utòpiques. Encara som lluny d'allí on voldríem ser, de l'equilibri entre la gent que hi viu i els qui ens visiten, en la senyalització urbana, en la saturació de vehicles, falten grans aparcaments amb vehicles llançadora als accessos, falta que aquesta “agència de promoció econòmica” que ens han promès i que mai arriba sigui real, sigui de veritat, mixta, gestora, vinculant, no feta de cara a la galeria com ens tenen acostumats els gestors públics.
No podem oblidar que tenim un parc científic i tecnològic buit i amb pèrdues anuals acumulades, una indústria gairebé nul·la, un hospital obsolet, una biblioteca acabada que està esperant una divina inspiració institucional, uns edificis al cor del Barri Vell buits i sense saber què hi podem fer. No hem d'oblidar que hi ha molta gent amb greus problemes d'habitatge, econòmics i nutricionals, etc. Precisament caldria aconseguir que governants i els diferents actors de tots aquests sectors tan importants de la nostra societat tinguessin l'encert i la voluntat de començar a buscar les complicitats necessàries per tal de resoldre aquestes mancances de la mateixa manera que ho estem començant a aconseguir en l'àmbit turístic.
L'agència de promoció econòmica de la ciutat de Girona és –ha de ser– una bona oportunitat per aconseguir totes aquelles coses que la majoria dels ciutadans associacions i institucions creiem que ara ens manquen. Sabrem aprofitar aquesta oportunitat? Estem disposats a aportar coneixements positius, a fer crítiques constructives, a no polititzar les reunions, a donar moltes hores i maldecaps personals per al bé comú? Ho sabrem d'aquí uns mesos. Si no ho aconseguim, continuarem tenint una ciutat turística i poca cosa més.