La V fracassa a Praga

La temperatura s'apuja fins a arribar a febre en determinada premsa davant la imminència de l'11 de Setembre i la proximitat del 9 de novembre. La premsa de la corneta i el tambor. Hi ha, és cert, un joc d'identificacions i interessos habituals davant qüestions roents com el procés sobiranista a Catalunya. N'hi ha que es decanten per una opció –ho expliquen i no ho amaguen– i n'hi ha que s'identifiquen amb l'altra sense avergonyir-se'n. Això és la història de la humanitat i també de la informació. Ara, també hi ha l'honestedat i la vergonya. Si una opció perd unes eleccions o una convocatòria pretesament massiva fracassa, ha de prevaldre la dita segons la qual les opinions són lliures però els fets són sagrats, gran divisa d'un diari suec. Però ni tot el món és comparable ni totes les posicions són equiparables. N'hi ha que rebenten de vergonya la closca d'una tortuga. Que ho supediten tot a la croada. Així, aquest agost hem pogut llegir que fracassava la V del barri de Gràcia perquè “només” hi havien anat 2.000 veïns. O que els trabucaires de Cardedeu gairebé afusellen un regidor del PP. Aquestes píndoles, desbaratades i encadenades, només tenen com a objectiu escalfar allò que es diu un corrent d'opinió, estigmatitzar una idea i convertir una discrepància en indesitjable o perseguible. Hi ha gent que diu que en un procés que separa radicalment posicions tothom les perpetra. No és veritat. En la misèria, la mentida i la imbecil·litat també hi ha gradacions. I líders absoluts.