Ara, primer el país i la gent

Tots aquells que sentim el nostre país com a normal i que volem que ho sigui de veritat en un estat nou i independent som conscients que mai no havíem somniat amb tenir una situació tan favorable i propícia per assolir aquest objectiu com la que tenim ara. L'Estat ha fet, fa i farà el possible per frenar la nostra emancipació nacional i, usant la gàbia de l'Estat de les autonomies i la Constitució espanyola i també les seves clavegueres, en les properes setmanes intentarà dinamitar el procés fent esclatar bombes informatives i mediàtiques per tal de debilitar el procés. El pitjor encara ha de venir i allò que faran s'ha d'estimbar contra un mur format per la bona gent del país que, ferms i decidits, no estan disposats a fer ni un sol pas enrere. Hi ha, però, una part de la ciutadania –una part considerable dels ciutadans de Catalunya– que parlen del marc legal: que tot s'ha de fer dins de la legalitat espanyola. Hom es pregunta: com podem ser tan i tan innocents? Aquesta legalitat es va fer en el seu moment amb l'objectiu d'evitar que allò “atado y bien atado” mai no es pogués deslligar. Per això és d'innocents creure que per aconseguir la nostra plena sobirania nacional ho podrem fer dins del marc legal espanyol. En un moment o altre, com diu el catedràtic de ciència política Ferran Requejo, caldrà trencar amb aquesta legalitat per arribar a una legalitat catalana.

Què cal fer ara, doncs? Mobilitzar-nos per l'Onze de Setembre i preparar-nos per fer un acte de força democràtic el proper 9 de novembre. Que sigui l'Estat el que impedeixi l'acte democràtic del dret a decidir. Tot i que el 9-N hauríem de fer sentir la nostra fermesa, en cas que sigui impossible aquesta votació caldria, més enllà d'un pla B, una alternativa: l'alternativa del país i de la seva bona gent.

No és hora de partits, és l'hora d'una alternativa conjunta de tot el país que vol ésser un país normal. I això requereix imaginació, despreniment dels propis interessos i voluntat màxima de servei al país. I com es fa, això? Sense repetir errors del passat ni maneres de fer que aquesta vegada ja no s'escauen. Caldran unes eleccions però unes de molt diferents, unes de convocades, evidentment, pel president de la Generalitat, però en el camp del sobiranisme no hi haurà sigles polítiques sinó una única llista: la llista del Sí-Sí per un estat nou, una aposta invencible.

Somieu. I feu-ho realitat. I perquè tothom m'entengui faré jo mateix una llista imaginària: Mas, Junqueras, Herrera, Fernàndez, Forcadell, Casals, Rigol, Nadal, Tura, CCOO, UGT, Rull, Castellà, Rovira, Camats, Arrufat, Elena i un llarg etcètera de personalitats i intel·lectuals i líders del moviment cívic i ciutadà. Aquest somni seria imparable. Més del 70% de la població ho entendria i ho votaria.

Hi ha problemes, evidentment, pel gran enemic que sempre ha tingut el moviment nacional català: els interessos partidistes, la lluita de classes per estar en una mateixa llista –per exemple, Mas i Herrera–, però, ¿no seria hora, per una única vegada i excepcionalment, d'anar plegats? Davant una acció d'aquestes característiques, l'Estat ja podria fer explotar les bombes mediàtiques que volgués. Podria fins i tot arribar a fer allò que no volen fer i que ja haurien fet si fóssim al segle XIX o al XX però la victòria fóra nostra, i més encara si l'Estat usés les estratègies del passat i la violència.

Hem de ser conscients que els propers mesos són una oportunitat per superar la cotilla a les nostres llibertats i desenvolupament econòmic i polític que realitza Espanya sobre Catalunya. Però no només això: ha arribat el moment que el catalans hem de saber si volem ésser, si volem tenir sentit d'Estat, si tenim dignitat nacional, i ara tindrem l'ocasió de demostrar-ho. Amb fermesa, amb majoria, sense ni un gram de violència, amb una mobilització pacífica i democràtica, fent-nos visibles davant del món demostrant que allò que volem és ser nosaltres mateixos per posar-nos al costat, colze a colze, de tots els pobles i estats que volen construir, en el marc Occidental, una societat nova sense xacres de corrupció ni violència.