Opinió

Vuits i nous

Autòpsies

Quan vaig arribar a es Castell, on tenia l'hotel, em vaig endur una sorpresa: a l'entrada del poble s'alçava un molí de vent que l'any passat no hi era. Me n'informo. Uns voluntaris l'han reconstruït sobre les ruïnes d'un d'antic amb aportacions econòmiques de particulars. A l'Ajuntament no li ha costat pràcticament res, i han sobrat diners. El gremi de constructors s'ha queixat de l'intrusisme, però algú em diu: “Hi ha gent que es queixa per tot”, i la polèmica queda tancada amb aquesta asseveració relativista. Ara la discussió és una altra, segons llegeixo al Menorca: quin nom ha de dur el molí? Molí Vell d'es Castell? Molí del Camí d'es Castell a Maó? El del seu propietari quan funcionava? Ja dic que el diari Menorca ha de tenir vida per molts anys. Hi ha qüestions transcendentals privatives de la premsa local.

Fins ara, el molí menorquí més famós que coneixia era el que il·lustra l'etiqueta del gin Xoriguer, que m'havia fet pensar que Menorca havia estat una terra de molts molins. El desús i després “els llamps i el vent, principals enemics dels molins”, llegeixo al Menorca, els van desarborar i aterrar. Suposo que els reconstructors del d'es Castell l'hauran equipat amb un parallamps i n'hauran ancorat les aspes. Jo, de totes maneres, em pensava que el vent era la raó de ser dels molins i no la causa de la seva destrucció. Deu ser, com tot, una qüestió d'equilibri.

Un altre contingent de voluntaris està donant nova vida a l'hospital que els anglesos van instal·lar a l'Illa del Rei. Agafo una barqueta i me n'hi vaig. L'Illa del Rei està situada dins la tenalla del port de Maó, davant de la ciutat. Un senyor ens n'ofereix una visita. Ens aturem a la sala de disseccions. En aquest hospital, durant la dominació anglesa al segle XVIII, els metges feien autòpsies, quan a Espanya la Inquisició les tenia prohibides. Com diu Hernández Sanz en la seva història de Menorca, a l'illa la Inquisició va ser abolida dos-cents anys abans que a la resta d'Espanya.

L'historiador ho deia amb orgull, però com que era producte del seu temps –la seva història és del 1908– explica també que els menorquins sempre van enyorar la pertinença a Espanya i van respirar quan van quedar alliberats dels anglesos i després dels francesos. Vol dir, senyor Hernández, que en aquest racó de món hi havia un sentiment espanyol? Segurament tampoc anglès o francès, però durant les “dominacions” la literatura, la ciència i els costums van tenir un esplendor desconegut en l'Espanya peninsular, Catalunya inclosa, i en queden vestigis en els menorquins actuals que fan l'autòpsia de l'hospital.

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia