Tot Pujol

La nit de diumenge, Jordi Pujol va patir una ensopegada a casa i es va fer un esquinç al turmell. Com que fa un temps Fèlix Millet va ser víctima d'un accident domèstic semblant i com que aquí som molt de la gresca, la comparació jocosa entre els dos homes ha resultat inevitable. Però Pujol no és Millet. I si no és Millet, que encara va “equilibrar” el robatori continuat al Palau de la Música amb una programació musical estable i fins i tot brillant, molt menys és Bárcenas, el Bigotes i tots els altres devastadors que no han tingut altre objectiu que viure amb l'esquena dreta a base de robar i amb els quals Pujol també ha estat aquests dies equiparat, no amb voluntat de fer broma sinó amb la de fer mal, a ell, al procés i a tot.

Pujol és el que s'inculpa de tenir diners a fora amb el comunicat del 25 de juliol del 2014, però Pujol és o ha estat moltes altres coses, a més d'evasor o d'encobridor d'evasions. Què hem de fer? ¿Hem de recordar el Pujol de les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat l'any 1947? ¿El Pujol heroic de la campanya victoriosa contra Galinsoga? ¿El Pujol dels fets del Palau que acaba a la presó després de fer un al·legat catalanista davant els militars que el jutjaven? ¿El Pujol que se'n va a recórrer Espanya per entendre les causes de la immigració a Catalunya, actitud que li farà prendre avantatge sobre els altres polítics catalans? ¿El Pujol activista? ¿El Pujol que des de Banca Catalana fa elaborar informes sobre la realitat del país que cap altra institució feia? ¿El Pujol que també des de Banca Catalana subvencionava iniciatives i persones creatives moltes vegades a fons perdut? Per no parlar de la seva obra de govern durant vint-i-tres anys. Discutible? Com totes les obres de govern. Doncs sí, es veu que tot això s'ha de recordar perquè amb la inculpació pel mig ha tingut lloc una sobtada amnèsia i sembla que només hi hagi el Pujol Millet i el Pujol Bigotes.

El 2009, uns proclamats Amics de Jordi Pujol van escriure un seguit de semblances de l'expresident, gairebé totes de caràcter ditiràmbic. Tinc el volum que en va resultar a la mà. Alguns dels exegetes han mort. Uns altres, pocs, s'han repensat i han escrit aquests dies atacs contra Pujol. La majoria, però, no han escrit ni han dit aquests dies res. Entenc que estiguin afectats, decebuts, estranyats, dolguts, estats d'ànim que immobilitzen la ploma i entrebanquen la veu. Ara: no es poden sobreposar i destriar el gra que li valoraven de la palla on ell mateix s'ha ficat per treure l'“amic” del fangar on alguns volen submergir amb tota la seva obra?