Invictus

L'ambaixada espanyola als Països Baixos ha ordenat a l'Institut Cervantes d'Utrecht que suspengui la presentació de la novel·la Victus, d'Albert Sánchez Piñol. L'editora de la versió al neerlandès ha quedat estabornida. No entén com “en sòl holandès, on hi ha llibertat d'expressió, poden passar aquestes coses”. Precisament, senyora editora, perquè ni el sòl de l'Institut Cervantes ni el de l'ambaixada espanyola és holandès. El tenen llogat a uns senyors d'extrema autoritat, escassa expressió i magra llibertat. Fonts de l'ambaixada han justificat el gest de virilitat ibèrica adduint que la presentació no era recomanable en uns moments com els que vivim. Tenen raó. No convé gens a Espanya que els neerlandesos sàpiguen què va passar a Catalunya el 1714, després del tractat infame perpetrat a Utrecht. En realitat, a Espanya no convé gens que els neerlandesos tinguin memòria genèrica, perquè allà van fer una estesa com un camp de blat. El nom de Felip II els hauria de dir alguna cosa. De part dels espanyols no els hauria de sorprendre res. L'Espanya invicta no permet que els vençuts tinguin ni memòria. En tota aquesta categoria hi ha una anècdota que crida l'atenció i clama al cel. Quan va sortir a la venda Victus Mariano Rajoy el va recomanar com a lectura d'estiu. En realitat, Rajoy no el va llegir, però algú li va dir que Sánchez Piñol l'havia publicat en castellà. I amb això en tenia prou. I ara n'ha tingut prou prohibint-ne la difusió. Lectura obligada, senyors neerlandesos.