Ciutats globals

El tema del turisme a Barcelona està emergint d'una manera molt esbiaixada i el perill és que tirem per la finestra “el nen amb l'aigua bruta”. El “nen” és el posicionament internacional que té la ciutat en la construcció d'Europa, la Mediterrània, i com a ciutat clau en el sistema mundial de ciutats. “L'aigua bruta” són els efectes socialment negatius que indiquen que ens cal fer un salt endavant, no enrere, en el model d'internacionalització de la ciutat i de la seva ciutadania.

Per això hem de passar d'una política centrada a buscar més internacionalització de Barcelona a una estratègia pròpia d'una ciutat mundial que ja som, una ciutat que acull els fluxos de persones, coneixements, informació i tecnologia que recorren el planeta, i que el més important, avui, no és tan sols atraure'ls sinó saber-los acollir i organitzar-los perquè es donin noves oportunitats socials, d'ocupació, culturals i econòmiques, però també d'autoestima, a la nostra ciutadania. Es tracta de fer una internacionalització per a la ciutat, i no una ciutat per a la internacionalització.

Totes les ciutats globals són necessàriament ciutats turístiques. El turisme és un atribut lligat a totes les ciutats que tenen un paper en el món, siguin més o menys boniques: Nova York, Londres, París, Hong Kong, Singapur, Milà, etc. I també Barcelona, que aquest 2014 ha estat la tercera ciutat d'Europa més visitada, entre les 20 més visitades del món.

El món és, cada cop més, un món de ciutats. L'any 2050, el 70% de la població mundial viurà en ciutats. Davant d'aquestes dades, Barcelona no pot retrocedir en el seu posicionament internacional. Ha de reforçar el seu paper d'avantguarda en el sistema internacional de ciutats; el contrari significaria una pèrdua de pes de Barcelona en la societat i l'economia global, que comportaria una gran pèrdua del seu dinamisme social i econòmic que afectaria en molt més que l'impacte directe del turisme a la ciutat, que, avui, és un 15% del PIB.

En l'imaginari col·lectiu, s'entén el turista com el visitant que només ho fa per plaer en temps de vacances. En canvi, per l'Organització Mundial del Turisme, el turista és el visitant amb una estada provisional que ho fa també per estudiar, per invertir, per adquirir nous coneixements. Barcelona és turística perquè, com han assenyalat cada any els estudis pertinents, es troba entre les top ten ciutats d'Europa i les 20 ciutats del món preferides per estudiar, fer-hi congressos, fires, per invertir-hi, per conèixer i per viure fora de la residència habitual. Aquesta és la base del posicionament internacional de Barcelona, i el que genera l'interès per visitar-la per tot tipus de població en el context europeu i mundial. I d'aquesta manera Barcelona, juntament amb Londres, París i Roma, és de les ciutats que més contribueixen a fer una ciutadania europea. Barcelona, al final dels 80 no era una ciutat amb atractiu internacional, per això feia molta por que les inversions en infraestructures turístiques no tinguessin un ús després del 92. Per fer-hi front, i de manera singular, tots els inversors turístics, incloent-hi l'Ajuntament, van unir esforços en un consorci en aquella època innovador, Barcelona Turisme, per promocionar la ciutat a l'exterior. L'èxit és evident. Barcelona s'ha desbordat en termes turístics, i si avui no es canvia aquesta política, abans encertada, es pot posar en qüestió molt més que el turisme: el paper de Barcelona al món. És per això que avui ens cal anar més enllà del turisme, cal una estratègia integral de la internacionalització perquè Barcelona vagi alhora més endins i més lluny. En aquesta estratègia, l'Ajuntament no pot ser un més, com ha estat fins ara, sinó que, com a govern representatiu de tota la ciutadania, l'ha de liderar i ha d'implicar amb objectius compartits projectes i accions, no només en el sector privat mercantil, sinó en el conjunt de sectors de la ciutadania i la societat civil organitzada més implicats i més afectats per a un millor posicionament de la ciutat al món.

Aquesta estratègia, entre altres coses, hauria de contemplar, tal com assenyala l'expert J M. Lahosa, una carta de drets i deures que afecti visitants i també residents, amb normativa concreta i d'acompliment obligatori sobre l'ús dels espais i els béns públics de la ciutat. Així, com a mesures de reinversió sociocultural als barris que són el suport d'aquesta internacionalització, i mesures prioritàries i no segregadores per l'accés als béns col·lectius de la ciutat a qui els finança: la ciutadania resident. I l'enfortiment de les mesures orientades al turisme intern per incrementar l'autoestima de la ciutadania en relació amb la ciutat que està construint. Barcelona ha de continuar sent una ciutat oberta al món, i les barcelonines i els barcelonins, el millor exponent d'una ciutadania mundial.