Piles de llibres

A la deixalleria de Mas Xirgu els usuaris caminen amunt i avall fent petits trajectes buscant el contenidor escaient. Un dissabte al matí, mentre m'acostava al de paper i cartró, em vaig creuar amb algú que acabava d'abocar-hi una pila de llibres. El contenidor estava ple fins a dalt i els llibres, en estat impecable, havien quedat a l'abast, de manera que em va ser fàcil salvar Una vida de Maupassant, Plans de futur de Màrius Serra, dues reedicions de clàssics, antologies d'articles... Mirant de reüll cap a la cabina de l'encarregat de la deixalleria, sense saber si el que feia era correcte, vaig buidar les bosses que duia plenes de diaris vells i les vaig omplir de llibres. Un cop a casa en vaig entaforar alguns a les atapeïdes lleixes que em fan de biblioteca; només uns quants, perquè la majoria esperen pacientment, dins de dues grans bosses de plàstic, que algun dia hi hagi més lloc. Què en farem de tants llibres? Tot i les prediccions sobre la substitució dels llibres de paper pels electrònics, els primers seguiran fent-nos companyia molt de temps. Veure un llibre en paper, ara que s'editen tan bé, és un reclam, un estímul a la lectura, una imatge que perdrem el dia que siguin seqüències de zeros i uns emmagatzemades en el núvol. Mentrestant són de paper i necessiten espai que no sempre tenim. D'aquí que siguin tan fantàstiques aquestes llibreries de segona mà que darrerament es van obrint (tres en poc temps al Barri Vell de Girona), o iniciatives com la de l'Associació Connexió Papyrus de Celrà, que en recull i els revèn a 2 euros, i altres de similars que allarguen la vida dels llibres i eviten que vagin a parar massa aviat a la deixalleria. Com tenir llibres a casa sense haver-los d'acumular? Posats a imaginar, la solució ideal seria disposar d'uns centres especialitzats a adquirir-ne per a tothom, que ens els guardessin i ens els deixessin si els hi demanàvem, amb gent especialitzada a fer aquesta feina, centres amb molts i molts llibres esperant que el lector se'ls endugui a casa. Però, ben mirat, no cal que ens esforcem gaire a imaginar aquests centres, perquè ja existeixen i es diuen biblioteques. Heus aquí uns equipaments i un servei que també per això cada cop tenen més sentit. Només fa falta que puguin fer bé aquesta important funció de cedir llibres en préstec (un reial decret del passat mes d'agost no els posa precisament les coses fàcils), i sobretot que tinguin pressupost per comprar-nos piles de meravellosos llibres; els nostres llibres.