Ara, la segona volta

La primera volta electoral ha estat un èxit que ha superat totes les previsions. Hem superat amb nota l'examen més difícil que ha hagut de passar la societat catalana des de la recuperació de la democràcia: plantar cara a l'aparell polític i judicial de l'Estat massivament i cívicament malgrat tots els impediments. Ho hem fet i n'estem molt orgullosos.

Però ara ha de venir la segona volta: la votació vinculant, la definitiva, la que ens permetrà que les urnes deixin un mandat democràtic per assolir l'estat propi. De les hores posteriors al 9-N podem dir que els partits sobiranistes, les entitats de la societat civil i els electors en compartim el veredicte: una part molt important de la societat catalana vol votar per aconseguir la independència. Ara cal que compartim un full de ruta i un calendari, i els fets demostren que les segones voltes s'acostumen a dur a terme prop de les primeres voltes; no s'entendria que entre l'una i l'altra passessin gaire mesos.

Avui podem dir que intuïm en quin format votarem: unes eleccions anticipades que partits i ciutadans convertirem en plebiscitàries. Però abans d'entrar a debatre quina combinació de sigles o candidats trobarem en forma de papereta a la taula dels col·legis electorals hauríem de saber com s'interpretarà i com s'aplicarà el veredicte de les urnes. Si hi haurà DUI, negociació amb l'Estat i per acordar què. Com arribarem a l'estat propi si així ho demanen les urnes.

Posem data, pactem el programa electoral i, després, que persones i partits es posin al servei d'aquest objectiu comú des d'on siguin més útils. Servir el país consisteix, precisament, en això.