Excel·lència educativa

Qui ho havia de dir? Fa uns anys, les escoles de la Vall d'Aro lluitaven per fer-se un lloc en l'ensenyament acceptant el fet indiscutible de la immigració com una llosa que pesava sobre la comunitat educativa i que limitava les estratègies educatives. Avui tenim al davant una nova realitat. Una realitat no sociològica sinó educativa feta a partir de creure's que l'educació per a tot l'alumnat és possible. Una educació que parteix de la premissa que tots poden excel·lir si es troben, quan es cerquen, les millors estratègies. Tant és així, que l'Escola Els Estanys de Castell-Platja d'Aro serà la representant en l'olimpíada mundial de robòtica en representació de l'Estat espanyol. Es dóna la circumstància, gens casual, que aquesta escola és una de les quatre que formen part del pla d'excel·lència educativa de la Vall d'Aro. No és del tot casual aquest fet, perquè la robòtica en aquest centre és l'eina a partir de la qual el pla d'excel·lència s'expressa de portes enfora, mentre que, de portes endins, els altres quatre centres segueixen en el treball tossut i constant per a tot l'alumnat. És, en aquesta escola, l'eix central i vertebrador del projecte educatiu i del seu projecte d'excel·lència obert a la ciència i a l'experimentació. Però no és una excel·lència mitificada associada al concepte de selecció o d'elit. No, és l'excel·lència personalitzada a la qual tots els alumnes poden arribar d'acord amb les seves possibilitats. Els que coneixen el projecte saben que aquest pla preveu activitats per a tots els alumnes, sense distinció, i els ofereix moltes oportunitats per créixer personalment i de manera col·lectiva. I, en això, el professorat és la peça clau.

Des de fa cinc anys, les escoles Els Estanys, Fanals, Vall d'Aro i Pedralta i l'institut Ridaura, porten a terme activitats al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i prenen contacte amb una manera diferent d'organitzar el coneixement. En un sentit més quotidià, la robòtica és un instrument per a una manera d'organitzar el coneixement que potencia tantes capacitats com les circumstàncies i el context educatiu permeten. I això és així. Avui, l'escola Els Estanys és la part visible d'una feina que no sempre llueix, que implica docents i que comporta despeses. També proporciona satisfaccions. En l'aplicació del pla d'excel·lència hi ha graus i complicitats diferents, com diferents són les realitats de les escoles que el conformen. La seva virtualitat és creure que tots els alumnes poden arribar a assolir un grau de competències elevat fins on les seves condicions personals ho permetin. I això es concreta, sobretot, gràcies a l'esforç del professorat, però també, i no seria de justícia, per la contribució inestimable dels respectius ajuntaments, el de Santa Cristina d'Aro i el de Castell-Platja d'Aro.

Avui el pla d'excel·lència sembla consolidat. El tram dels 3 als 18 anys d'escolarització té en compte un nombre important d'estratègies organitzatives i curriculars, activitats compartides entre els centres i experiències particulars, i, com a novetat, el futur espai virtual no universitari d'idees tecnològiques aplicades al turisme. S'arribarà fins on es vulgui. No hi ha límits. Tenim la referència del darrer èxit de l'escola Els Estanys. És un èxit per al centre, òbviament, però també ho és indirectament per al pla d'excel·lència representat per tot el col·lectiu docent.

L'excel·lència no resol tots els problemes, segur, però és una manera d'encarar-los d'una manera diferent i per pensar també diferent.