Opinió

A cremallengües

La sobirania necessària dels atikamekw

Joan-Lluís Lluís / [email protected]

La declaració de sobirania d'aquesta nació té com a objectiu establir amb el Quebec i el Canadà unes relacions igualitàries

l que més m'agrada en la noció de sobirania és que no té límits demogràfics. Parlo de límits inferiors. Per això existeixen alguns països independents, representats a les Nacions Unides, amb notablement menys de cinquanta mil habitants. I per això no vaig poder evitar sentir un sentiment de satisfacció en llegir que la nació atikamekw havia declarat la seva plena sobirania. Es tracta d'un nació índia de quatre mil cinc-centes persones, situada al Quebec, i que ocupa un territori, el Nitaskinan, una mica més gran que Irlanda. La declaració de sobirania d'aquesta nació no té com a objectiu ser un país independent sinó establir amb el Quebec i el Canadà unes relacions igualitàries, sobretot pel que fa a l'explotació dels recursos naturals. Sí, comparat amb Catalunya, la reivindicació atikamekw podria assemblar-se a la difunta tercera via. El govern del Quebec, com a primer concernit, ha reaccionat amb una certa arrogància a l'anunci d'aquesta declaració de sobirania oblidant, doncs, la màxima bíblica: no facis a altri el que no vols que et facin a tu.

Ara per ara és difícil saber si de debò els atikamekw podran tenir més poder de decisió sobre el propi territori. Un territori que ocupen des de molt abans de l'arribada dels primers europeus a Amèrica. El nom complet d'aquest poble, els que utilitzen per dotar-se de més autoestima, és atikamekw nehirowisiw. Si la primera paraula d'aquest mot significa nostra terra, la segona sembla més complexa i segons les fonts mateixes dels atikamekw, significaria alguna cosa com: ésser viu que s'integra al seu entorn. Tota una declaració d'intencions. Si la llengua, de la família de l'algonquí, no sembla en perill tot i ser parlat per menys de cinc mil persones és perquè aquestes persones formen una societat cohesionada i funcional. I que la llengua oficial –el francès– només serveix a les relacions amb un món exterior i prou llunyà. S'observa el mateix fenomen en illes del Pacífic.

Com sovint en els primeres nacions d'Amèrica, la sobirania ve donada pel fet de viure en un territori. És la terra qui dóna un dret als humans, i això es reflecteix en el text de la Declaració de Sobirania dels atikamekw: “Nitaskinan ha afaiçonat la nostra manera de viure i la nostra llengua; per això ens distingim de les altres Nacions.” Que la sobirania d'un territori vingui donada per la terra és un concepte diferent al concepte català, en el qual la sobirania emana del poble que s'entén ell mateix com a nació, però no deixa de ser necessari respectar-la.


E

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia