De set en set
Bicapitalitat
Espanya no està feta per tenir dues capitals
La proposta socialista d'enviar el Senado a Barcelona és un reconeixement dels seus mèrits com a ciutat de congressos i convencions, i un homenatge al gremi d'hostaleria i negocis annexos. Què pot ser si no, quan fa anys que es comenta obertament l'escassa utilitat d'aquest aplec de 266 prohoms i la conveniència d'eliminar-lo. Com a maniobra de seducció davant la llevantada secessionista, sembla gairebé una impertinència després que prop de dos milions de ciutadans s'hagin decidit a manifestar el seu determini, tot i que sense conseqüències jurídiques; costa creure que la possibilitat que els amens debats senatorials es desenvolupin a la capital de Santa Eulàlia els faci recapacitar i tornar a la senda constitucionalista. Això, quan ho va assumir el batlle Maragall, en temps dels fastos olímpics, quan tot eren cents i milers, encara podia fer mitja gràcia; ara, és tard i vol ploure. El problema principal és que Espanya no està feta per tenir dues capitals, i sí per tenir-ne una de molt grossa i al mig. El sistema radial de transports i comunicacions no fa altra cosa que certificar-ho. Algú ha pensat, despeses a part, quantes molèsties no patirien els esforçats senadors de Zamora o Badajoz quan haguessin de desplaçar-se a Barcelona? I tot per acontentar els catalans, remugarien entre ells, tot fent transbord. Senzillament, inconcebible. Hi ha altres maners d'entendre l'Estat, però no es troben en aquest. Els suïssos tenen la capital a Berna, no pas a Zuric ni a Ginebra; la capital de Califòrnia no és Los Angeles ni San Francisco, sinó la més modesta Sacramento. La grandesa d'una ciutat no es deriva únicament de la seva importància administrativa, i posats a triar val més que tingui de tot (història, indústria, comerç i elits viatjadores) i que només en últim lloc hi hagi el fet anecdòtic de ser la seu d'entitats polítiques, cosa que no genera riquesa, ans al contrari: en detreu. Els legisladors i la burocràcia, que bé hi han de ser, val més acomodar-los en algun poble petit i tranquil, on si pot ser el diari arribi l'endemà.
