Notícia del País Valencià

És més que paradoxal, trist, l'escàs interès que desperten les notícies del País Valencià a Catalunya. Cal concretar la paradoxa: són molts els actes sobiranistes en ple procés cap a Ítaca en què, poc o molt, es reivindiquen els Països Catalans. Són molts els arguments que han anat escampant-se justificant l'exclusió de valencians i balears en aquest procés o fins i tot definint un futur en què caldrà ordenar-ne la ubicació definitiva. I malgrat això, és escassíssima la informació que les Illes Balears o el País Valencià aconsegueixen falcar en l'actualitat vista des de Barcelona. Per això ha passat tan desapercebut l'intens debat que somou la coalició Compromís, la força política més interessant i activa en el procés de substitució del PP de l'hegemonia política valenciana. Compromís celebra –més que celebrar, pateix– un període de primàries per a les eleccions a Corts Valencianes i municipals. Primàries totals, perquè s'hi decideix la llista sencera i no només els candidats. Totes les costures de l'invent han amenaçat de trencar-se amb les tensions enormes entre el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa i els Verds-Equo, que integren la coalició. Al final tot sembla haver-se salvat per la campana. O per la vergonya. Perquè, amb el PP agonitzant, que una de les esperances blanques de la regeneració política valenciana, la més compromesa amb el país, es tensi i es badi desarma el més entusiasta. Això passa, i se'n sap ben poc Sénia amunt. Que sant Joan Fuster ens il·lumini!