L'enquesta necessària

Tant Artur Mas com Oriol Junqueras consideren la independència la fórmula més sensata i raonable perquè aquest sigui un país més just, més digne i més lliure. No són ells només. Així ho entenen també els seus partits. Es fa difícil determinar on es crida “In, In-de, In-de-pen-dèn-ci-a” amb més convicció, si als actes de Convergència o als d'Esquerra. Tots els pulmons semblen moguts per la mateixa passió. Partint d'aquesta constatació, sense maldats innecessàries, s'entén, doncs, que tant els uns com els altres volen que les pròximes eleccions serveixin perquè Catalunya sigui independent. I això vol dir que convergents i republicans comparteixen també la necessitat d'aconseguir una majoria que ho permeti. Obtenir-la, aquesta majoria, comporta convèncer com més indecisos millor. Per tant, les discrepàncies entre Mas i Junqueras només poden obeir a dues visions diferents però mogudes pel mateix objectiu. I per tant, també, cal decidir què seria més convenient per a aquest anhel compartit, si fer una llista unitària que remogui més il·lusions o presentar-ne tres que permetin sumar a l'opció independentista els electors amb una forta coïssor social. Però només aquesta pot ser la discrepància. Per dilucidar-la no serveixen les enquestes que s'han fet fins ara. Perquè no es tracta de “sumar CiU i Esquerra”, sinó de definir una candidatura compartida, trufada d'independents, com més detallada millor. Aquesta és l'opció que cal donar als enquestats. Aquesta és l'enquesta necessària.