Vent i pluja

Dimarts va fer molt vent a llocs on habitualment no en fa gaire, i com que hi va haver víctimes mortals i un seguit de desgràcies, l'endemà l'alteració meteorològica va ser tema a les tertúlies de la ràdio i la televisió. Si el vent hagués mantingut drets i al seu lloc els objectes que van caure i si aquells joves de Terrassa que van ser morts per la precipitació d'un mur haguessin arribat tranquil·lament a casa, no s'hauria cantat ni gall ni gallina de l'aire en moviment. Rafel Nadal, que és un tertulià de molta empenta i presència, deia l'altre dia en una entrevista que enyorava l'època en què a les tertúlies, a més de política, economia i coses que també fan plorar, sempre hi havia un moment per parlar del temps tranquil i pacífic, de llibres, de les estrenes teatrals o cinematogràfiques o inclús d'alguna frivolitat. Vostès es pensaran que el que diu Nadal no pot ser però jo, que en l'època a la qual es refereix ja exercia de tertulià, els puc assegurar que no desvarieja ni parla de quan en dèiem xampany o de quan érem feliços sinó de quan ja se'n deia cava i començàvem a estar amargats. Abans, a les tertúlies es parlava de tot, inclús de política, i en això s'assemblaven a les tertúlies dels bars al matí o de les granges a mitja tarda. Si haguessin parlat també de senyores o de senyors haurien estat idèntiques.

L'any 2008, quan tot va començar a anar malament, hi va haver, per acabar-ho d'adobar, una sequera que va eixugar els pantans. L'església amb campanar de Sau es va fer assequible a peu i la gent hi anava com quan les aigües del mar Roig es van separar perquè hi circulessin els israelites perseguits pel faraó. (Ara se n'ha fet una pel·lícula que es veu que no solament no supera el llibre sinó tampoc Els deu Manaments de Cecil B. de Mille.) En aquell moment, totes les tertúlies van plorar a llàgrima viva: no plouria mai més, les ebullicions a la cuina s'acabarien, ens hauríem de raspallar les dents amb sorra i al final ens moriríem tots de set. Un cop acabat aquest diagnòstic venien els comentaris sobre l'actualitat econòmica i política. No cal que els en digui res perquè encara en vivim. Aquest any ha plogut força. Els pantans estan saturats, tenim aigua per un any i el campanar de Sau només treu la punta. Se'n fa alguna menció estimulant a les tertúlies? Ni una. Una periodista destacada en un pantà deia: “Està ple a vessar.” Era una hipèrbole. Només si hagués vessat de debò i negat camps i persones hauria merescut l'atenció dels tertulians, que tot seguit van tenir la paraula per assegurar que estem ofegats per totes les altres coses.