Fabiola i Milans del Bosch

Els orígens familiars de la reina Fabiola dels belgues que ha mort a Brussel·les s'han d'anar a buscar a Sant Vicenç de Montalt, al Maresme. Es deia Fabiola de Móra y Aragón, i can Móra, una masia senyorial molt sòlida i ben tinguda, es troba al seu terme municipal. Els actuals habitants li són parents directes. A Sant Vicenç i al poble veí de Sant Andreu de Llavaneres abunda el cognom Móra. Quan era petit venien alguns nens a col·legi que el duien, i els assenyalàvem amb el dit: “Són parents de la Fabiola.” La coneixíem perquè Franco n'estava molt i cada dia la feia treure per la televisió. Quan la Fabiola, que era nascuda a Madrid, es va casar l'any 1960 amb el Balduí que la va fer reina, unes dones de Sant Vicenç li van confeccionar una mantellina. La hi van enviar amb el dubte de si recordaria el nom del poble d'on provenia, i ella les va correspondre amb una carta molt amable d'agraïment que amb prou feines l'esvaïa. El seu germà, el llampat Jaime de Móra y Aragón, que deia “la meva germana treballa a Bèlgica”, va tenir sempre clar què significava per a ell can Móra de Sant Vicenç, i fins i tot va conservar el català dels ancestres, que en boca seva semblava el que devia parlar el baró de Maldà del Calaix de sastre al segle XVIII.

A Sant Vicenç no s'estan de res. Allí també s'hi aixeca can Milans del Bosch, una masia encara més sòlida i espaiosa, origen de tots els militars, liberals o autoritaris, segons l'època i les circumstàncies, que han dut aquest cognom. L'últim de conegut, Jaime, és el que va perpetrar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 des de València, on era cap militar. La casa és ara un restaurant. Els propietaris li han canviat el nom per no perdre alguns clients d'entrada, però per Sant Vicenç i Llavaneres sempre serà can Milans del Bosch.

Un dia que era a cal barber, el noi que em treballava el clatell em va confessar: “Jo he estat el barber de Milans del Bosch.” Em va explicar que havia fet el servei a la presó militar de Ferrol on el general havia estat tancat després del cop. Més que una presó era un petit hotel, i va arribar l'hora de triar entre els soldats un barber que afaités l'il·lustre pres cada matí. Feina delicada. Mai no se sap cap on pot enfilar una navalla ni l'ànim de qui la fa anar. “Vaig ser cridat a la presència de Milans per ser examinat; em va preguntar d'on era i en dir-li jo que era de Mataró, tot van ser facilitats. Va manifestar que un barber veí de la seva casa pairal no podia amagar males intencions.” Amb mantellines o navalles, al Maresme les testes de reis i colpistes estan segures.