Haurà valgut la pena?

Tal com era previsible, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir ahir que sí, que admet a tràmit les querelles i denúncies presentades contra el president Artur Mas, contra la vicepresidenta Joana Ortega i contra la consellera Irene Rigau. Ja està. Oficialment, aquest ja és un apunt que es podrà incloure en les seves biografies respectives, a la Wikipedia i a l'Enciclopèdia Catalana, i als llibres d'història de Catalunya. Com que ara aquests dies passen moltes coses i molt ràpidament (excepte l'acord entre Mas i Junqueras, és clar), podria semblar que tenir un president, una vicepresidenta i una consellera d'un govern querellats per un delicte de desobediència i no sé quantes coses més; podria semblar, deia, que això fos la cosa més normal del món. Però, és clar, vostès ja saben que no, que no ho és. Tenim mig govern querellat perquè en comptes d'obeir les instruccions de l'Estat i del Tribunal Constitucional, que ja se sap que és la mateixa cosa, va decidir obeir les instruccions que els donava la gent, i és que el 9-N volíem veure paperetes i urnes al carrer. I les hi vàrem tenir. Jo ja sé que la resposta és que sí, que passi el que passi haurà valgut la pena, i que això és el que ara mateix dirien Mas, Ortega i Rigau si els ho preguntéssim. Però jo aniria més enllà i els ho tornaria a preguntar una altra vegada: de veritat, que haurà valgut la pena acabar querellats si, més enllà de servir la imatge al món que vàrem servir el 9-N, ara les picabaralles (o els estira-i-arronses, per dir-ho més elegantment) entre CiU i ERC, entre Mas i Junqueras, no s'acaben amb la convocatòria d'un referèndum? No d'unes eleccions; d'un referèndum. De veritat que ho deixaran en allò de “continuarà...” el 2016, com una pel·lícula de sèrie B? El president querellat per haver convocat el 9-N i el líder de l'oposició que va passar aquell dia fent de voluntari, ho deixaran aquí? Quina paradoxa: el TSJC, imparable; Mas i Junqueras, enrocats.