La samarreta del ministre Wert

Un dia d'aquests, la Plataforma per la Llengua farà arribar al ministre Wert, al ministre d'Educació (vaja, quina contradicció!), una samarreta amb la inscripció “Volem viure plenament en català”. La Plataforma, per celebrar el seu vintè aniversari, va posar en marxa dies enrere una campanya per decidir quin havia estat “L'enemic del català” del 2014. A la seva pàgina web podies votar una vintena de candidats al premi, des del mateix Wert fins a Bauzá, Fabra, Rajoy, Boadella, el TC, la Casa Reial, l'empresa Granini (que etiqueta els seus productes en castellà i portuguès tot i que el 30% de les seves vendes són a Catalunya), Telemadrid, Coca-Cola (pel fet d'etiquetar en totes les llengües europees menys en català) o, entre d'altres, Paco Marhuenda o la mateixa Constitució Espanyola. No ho han fet públic, però com que el darrer dia de l'any el ministre Wert anava destacadíssim en les votacions, amb prop de tres mil vots de diferència amb el segon classificat, suposo que haurà estat l'afortunat amb el títol de L'enemic de l'any 2014 per haver sigut qui més ha maltractat el català. Se'l mereix. Sense cap mena de dubte. Però no deixo de pensar que ens equivoquem. Que hauríem de deixar de viure pensant en els enemics (que sempre en tindrem i el millor és ignorar-los) i que hauríem de pensar més en els amics. La Plataforma, una entitat farcida de gent incansable, de pencairesen favor de la llengua que fan una feina impressionant en aquest terreny, té un altre premi, el premi Martí Gasull, que m'interessa més. Guardona persones o entitats que han contribuït a la millora de la situació del català en tot l'àmbit lingüístic. Un dia hauríem de decidir deixar de fer-los cas, a tots aquests que ens fan la guitza. Ni aigua ni premis. Als amics, el temps que calgui. Als que ens posen bastons a les rodes, ni cas. En postiu. No en negatiu. Viure a favor és més fàcil que viure en contra. Sobretot ara que ja hem decidit que ens n'anem. I que consti que Wert, i tots els altres, s'ho mereixen.