El ‘win-win'

El mes d'abril passat, Artur Mas es va referir per primera vegada al concepte “win-win” en una entrevista que li feia l'Ariadna Oltra a TV3. Hem d'introduir un concepte nou en el procés, va dir el president, i va explicar que es tractava de l'expressió anglesa win-win, que vol dir que “tothom hi ha de guanyar”. Mas es referia a un terme que es fa servir sobretot en el món dels negocis, una estratègia de negociació que busca que dues parts arribin a un acord final que les satisfaci totes dues i que eviti el conflicte. Es tracta d'una estratègia de negociació flexible, poc agressiva, que busca que cap de les dues parts renunciï als seus objectius finals i que evita sobretot que hi hagi vençuts. D'aquí el win-win (guanyar-guanyar): tothom hi guanya. I aquesta és la pregunta que ara aquests dies es fa tothom: després de l'acord Mas-Junqueras, qui ha guanyat i qui ha perdut. Ara s'ha posat de moda entre els analistes arribar a grans conclusions sobre si ha guanyat Mas i ha perdut Junqueras o a la inversa. Saben què? A mi em sembla que, simplement, han evitat el lose-lose, el perdre-perdre que haurien tingut tots dos sense un acord. Perquè si féssim una llista de renúncies i victòries acabaríem en un empat tècnic. Un se'n surt amb llistes separades, l'altre amb eleccions a la tardor, un ha d'incorporar un expert a les negociacions, l'altre prioritza unes estructures d'estat,
l'altre unes altres... i així anar fent. Mas i Junqueras, com que estaven a punt de perdre-hi tots dos (“anàvem al precipici, al suïcidi”, va dir el mateix Mas dijous en una altra entrevista a TV3), estaven abocats a entendre's. Tan simple com això. I els guanyadors som nosaltres. Ells, simplement, van evitar perdre. No veig Mas llevant-se al matí pensant què pot fer per ajudar Junqueras; i no veig Junqueras llevant-se al matí pensant què pot ajudar Mas. No s'enganyin, els guanyadors som nosaltres. Ells van evitar el lose-lose. I en els pròxims vuit mesos em sembla que ho hauran de tornar a fer més d'una vegada.