Víctimes a Ucraïna?

Em temo que malauradament la d'Ucraïna serà una guerra llarga i dramàtica. No crec en l'acord dialogat, ja que de moment no he llegit ni una sola proposta viable del front diplomàtic encapçalat per Merkel i Hollande. I tampoc veig gaire factible, afortunadament, que sigui atesa la petició del president Poroixenko que l'exercit ucraïnès sigui armat per Europa o els Estats Units per tancar el conflicte per la via militar. És difícil que Europa s'hi atreveixi perquè està massa a prop i en podria patir les conseqüències. I els EUA, malgrat les declaracions, no crec que centrin la seva atenció en un conflicte armat –amb Rússia implicada– quan la seva preocupació és el creixement de la potència xinesa.

La intervenció russa per mitjà de Putin és una realitat més o menys palpable. Però crec que resulta precipitat i demagògic qualificar-ho d'atac oblidant que l'aixecament a l'est es va iniciar pel terror que generava en la ciutadania d'aquesta regió l'accés al poder per la força, després dels fets de l'Euromaidan, dels sectors més ultranacionalistes ucraïnesos, gens disposats a acceptar la identitat russa de part del país. És com si a Madrid prengués el poder per la força una coalició formada per Vox, España 2000 i la Falange i ens demanessin als catalans que ho acceptéssim i no féssim res per defensar-nos. Dubto que cap ucraïnès de cultura russa accepti ser governat com si res per un govern de Kíev que els està bombardejant i massacrant. Encara menys quan tens un amic com Rússia i vas guanyant la guerra. Només la reconversió d'Ucraïna en un estat confederal –amb sobirania compartida, autonomia total de la República de Donetsk, inclòs el control policial i militar del territori, la sortida del poder de tots els elements que van derrocar per la força el govern d'Ianukóvitx i unes eleccions federals per al conjunt de l'Estat que puguin ser fiables per a tots els ucraïnesos– pot obrir una llum al final del túnel. Està disposat Kíev a acceptar-ho? Està disposada Europa a imposar-ho?