A la tres
Un estat lliure i sobirà, però...
“Quantes proves més que això no va necessita ICV?”
Iniciativa celebra aquests dies la seva convenció nacional. Una convenció que ha de servir, diuen ells mateixos, per “actualitzar i concretar” el seu projecte. No hi haurà sorpreses i avui els 900 delegats aprovaran que Iniciativa el que vol per a Catalunya és que ens convertim en “un estat lliure i sobirà” que formi part de l'Estat espanyol, i amb el qual tinguem “un pacte de sobiranies” i una “relació de bilateralitat”. Ens hem passat mesos dient que no sabíem què defensava ICV, si era un partit independentista o no, i explicant que hi havia un empat tècnic entre els partidaris del sí i sí i els del sí i no. Doncs mirin, no sé com ens ho explicaran ells, però han guanyat els del sí i no. Després de donar per liquidat el sistema autonòmic, el full de ruta d'ICV defensa allò tan bonic d'un consell bilateral amb l'Estat, un concert econòmic i solidari, la plena sobirania de Catalunya, i la seva presència als organismes internacionals. Vaja, tot allò que no vol ni voldrà mai l'Estat. ICV és a la tercera via. Probablement amb grans diferències amb les de Duran i d'Iceta, perquè ICV deixa una porta oberta a la independència quan diu, textualment: “No tanquem la porta a la independència de Catalunya, com a demòcrates, si la societat catalana així ho manifesta de forma majoritària i si persisteix el tancament a modificar la situació actual i continua el procés de recentralització i buidatge d'autogovern.” Deu ser, suposo, una concessió formal als del sí i sí d'ICV perquè no se sentin expulsats. Perquè no sé quantes proves més els calen per adonar-se no només que l'Estat no vol cap relació bilateral, sinó que ni el buidatge continu d'autogovern ni la recentralització no s'aturaran. Que no hi eren, els d'ICV, aquests darrers anys? És cert que hi ha una qüestió cabdal: a diferència d'altres terceres vies, la proposta d'ICV no és feta a la contra de l'independentisme, com ho són les d'UDC (si fem cas del seu líder) i del PSC. Però a mi no em treu la sensació que a ICV s'ha acabat imposant el
sí i no i una estratègia que el que pretén és guanyar temps. I això ara ja no es porta.
