El franquisme que no acaba mai

L'autèntic triomf del franquisme va raure en la conservació intacta de les estructures d'estat espanyoles, la negació del judici als crims comesos pel feixisme i el manteniment del pacte entre les elits madrilenyes i catalanes madrilenyitzades que garantien una autonomia perfectament digerible i dòcil, que no qüestionava gens els lobbies i els grans grups d'interessos espanyols. La nova gàbia per als catalans semblava més moderna, però conservava els mateixos barrots. Tot això és el que ha posat en qüestió el procés d'independència, que, a més de mirar endavant, és l'única possibilitat per retre comptes amb el passat, per jutjar el franquisme i retrobar-nos amb la veritat, amb la nostra veritat. La suspensió del jutge Vidal és fruit d'aquestes estructures d'estat espanyoles d'arrel feixista. Fer un cop d'ull al Consell d'Estat, el TC, el CGPJ i els òrgans d'administració de les empreses públiques és adonar-se de fins a quin punt els fills del franquisme continuen controlant els ressorts de l'Estat espanyol. Té raó Vidal en considerar-se sentenciat per “desafecto al régimen”. És exactament això. Només hi ha una via per trencar amb el franquisme i l'establishment, la independència. És urgent posar fi a l'insuportable malson de seguir a Espanya un dia més.