Andorra

Abans, si deies que anaves a Andorra tothom donava per fet que hi faries provisió de tabac i cafeteres. Ara dius que puges a Andorra i els amics fan la mitja rialla i sembla que n'hagis de baixar amb diners bruts i d'estranquis previ pas per un establiment bancari. El prestigi del “petit país dels Pirineus” s'està estimbant. Fa nosa Andorra? De sobte tothom ha descobert Andorra. Va començar fent-ho el president francès Nicolas Sarkozy, que, sense haver tingut la deferència de posar-hi mai els peus, va anunciar de mala manera el 2009 que renunciaria al coprincipat si el país es mantenia com a “paradís fiscal”. L'ha descobert el president espanyol Rajoy, que va visitar l'actual cap de govern amb intencions semblants relacionades amb el cas Pujol, i també amb les aspiracions sobiranistes de Catalunya. Rajoy no és copríncep però d'alguna manera té les claus d'Andorra. Una temporadeta d'impermeabilitzar el pas fronterer donant ordres als guàrdies perquè siguin lents i insidiosos amb els que entren al país, i s'han acabat les cafeteres, el tabac i les pistes d'esquí. Avís a la Catalunya independent. El bisbe d'Urgell, l'altre copríncep, que va acompanyar Rajoy en la visita, fa vot de silenci. Rep instruccions de Roma? La regeneració anunciada pel papa Francesc, comença pel país atrapat entre la fille aînée de l'Église i la católica España?

Ara, els Estats Units també s'han fixat en Andorra a través del Departament del Tresor, que no és una institució qualsevol sinó una de les més potents del planeta Terra. Un banc d'Andorra és sospitós d'emblanquinar delinqüents i terroristes. Molt mal fet, és clar. Ara: no hi ha al món “paradisos” amb palmeres i tot molt més protectors de diners negres i de sang? I què hem de dir de Gibraltar, que també és un veïnat europeu on es fan moltes transaccions?

L'excap de govern andorrà Marc Forné explica que un dia li va tocar seure al costat del president americà Bill Clinton en una reunió de nivell mundial. Clinton li va preguntar quina mena de cosa era el país que representava i Forné li va fer entrega d'una targeta amb un xip que contenia tot el país, amb els seus paisatges, la seva gent, les seves estadístiques i el seu PIB. Jaques Chirac, llavors president de França, contemplava de lluny i engelosit la conversa, i Clinton el va cridar. “No éreu vosaltres els inventors de la República?” “Sí, sí”, va respondre Chirac sol·lícit. “Doncs aquest senyor m'explica que ets el seu príncep.” L'observació divertida a banda, trobo que el coneixement dels Estats Units sobre Andorra ha millorat molt.