El Raval, terra de frontera

La darrera polèmica a l'entorn del Raval ha estat la de la prostitució al carrer. Les polèmiques al Raval són cícliques, com les crisis, i tenen un breu catàleg d'opcions a triar. Un any és la brutícia i un altre, la delinqüència. La droga i l'incivisme completen el cercle. I enguany toca la prostitució. Escriure d'aquestes coses des del carrer de les Tàpies, número 2, on hi ha El Punt, és com escriure sobre presons i tenir la redacció a la Model. Els carrers parlen de la seva història tot i després del darrer lífting. No és que això doni molta més legitimitat per parlar del Raval i la prostitució que si escrius del tema des de la Diagonal estant. Però la cara d'estupefacció que té la majoria de la gent a qui li dónes l'adreça del diari exemplifica l'alt grau de desconeixement que existeix al conjunt de la ciutat sobre aquest barri. El món noucentista, sigui periodista o polític, sempre va negar el Raval. L'harmonia social que pretenien els noucentistes en el seu ideal de ciutat poc té a veure amb el caòtic desenvolupament del «barri chino». Eugeni d'Ors al capdavant, Carner o Lopez Picó mostren el rebuig cap als baixos fons com alguna cosa que cal amagar o si més no obviar. No és la ciutat que s'ha d'ensenyar. Però el Raval que sí s'explica amb ulls de Vázquez Montalbán o Luis Goytisolo ja tampoc és el Raval d'avui. Ara el Raval no es pot escapar de l'aparador de la Barcelona turística. I cal transformar-lo per poder ensenyar-lo al món. El nou cap de files d'Iniciativa a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, en una magnífica i valenta conferència a Gràcia, plantejava aquest tema com un intent d'annexionament de la burgesia noucentista del Raval amb voluntat d'expulsar les «classes populars». Dic que a més d'una brillant exposició va ser valenta perquè Gomà va permetre intervencions, la qual cosa és inèdita en la política actual. Algú li va esmenar la plana responsabilitzant l'Ajuntament de no tenir en compte les «classes populars» a l'hora de fer urbanisme. Les entitats del barri ahir també ho van posar de manifest. I és que, en el fons, el Raval és terra de frontera que tothom vol conquerir.