La cultura que volem per a Girona

La ciutat dels festivals. Amb aquesta marca, l'equip de l'alcalde Puigdemont ha volgut englobar, i sobretot vendre, l'activitat cultural que es desenvolupa a Girona. Una ciutat que, malgrat no tenir regidor de cultura (l'alcalde té prou feina als passadissos del Parlament), ha patit en els últims quatre anys la política cultural més dirigista de temps ençà. Sort que es deien liberals. El gerent, l'home que mou els fils sense més aval que el del mateix alcalde, s'ha dedicat a gestionar directament els afers culturals de la ciutat. Museus i centres culturals que no tenen director. Ni projecte. Ni horitzó. Tot ha de passar per les mans del senyor Riera.

I tot això amb un Consell de les Arts i la Cultura que no té un rol clar, i sense que el sector cultural disposi d'un mecanisme de coordinació que permeti aportar una visió independent i consensuada a l'hora de detectar mancances i definir línies d'actuació. No fos cas que es creés alguna esquerda en la projecció de la marca. Sempre la marca.

El pressupost de cultura a la ciutat s'ha incrementat, i hi ha hagut un augment de la programació cultural. Ara bé, fent servir un símil futbolístic, massa sovint s'ha fet a cop de talonari i oblidant el que ja tenim a La Masia. Tenim més festivals que mai però la dotació per a les beques Kreas, ajuts municipals a la creació i professionalització artística, no han augmentat ni un pessic. Els grups de música tenen un problema estructural per mostrar en condicions les seves propostes. El talent teatral gironí continua mancat de recursos i suport institucional, malgrat ser la capital del Temporada Alta i haver-nos gastat més de 100.000 euros en Josafat. I l'art crític contemporani, plàstic i audiovisual, continua sense espais de referència on poder ser descobert. A tall d'exemple.

Un relat ben real que pot sorprendre més d'un perquè no és allò que ens expliquen a les rodes de premsa de la Girona que “emociona”. La marca no ho suportaria. S'esfondraria en mil bocins. La façana que compra i ven cultura no és mai tan forta ni ferma com la ciutat on la cultura es fa i creix arrelada als barris, al jovent i a les propostes més actuals. És en base a principis com aquests i a la voluntat de posar la maquinària de l'Ajuntament a treballar per als creadors locals i les entitats de la ciutat, que la CUP-Crida per Girona volem proposar un programa de transformació del model cultural actual. Mantenint, evidentment, allò que ha situat Girona en el mapa cultural del país, la ciutat que sap viure i valorar la cultura internacional; però fent una esmena general que encamini l'Ajuntament a promoure la cultura de base i la transporti a tots els racons de la ciutat, sense dependències de classes socials ni excessos de “catifes vermelles”.

Necessitem inundar tota la ciutat de cultura. Arreu. Sense complexos i amb independència. De la mà d'un sector que ha lluitat perquè la crisi no l'enfonsés, i que ha de liderar la política cultural a la ciutat. Una ciutat on la cultura es faci i emocioni, de veritat i a tothom. Sí. Perquè nosaltres també volem emocionar-nos. Amb teatre, música, fires, arts i cultura popular. Amb un model en què la cultura vagi més enllà de la mercaderia i els grans promotors, i en què, per exemple, una operació com la del fons Santos Torroella no hipotequi les iniciatives que milers de persones intenten tirar endavant dia a dia a la ciutat.