Construïm Espanya

Controlada l'Espanya nacional amb la victòria del PSOE en les eleccions andaluses, l'aparició de Construïm era molt previsible. Després de mesos de donar protagonisme a la corrupció, Andalusia ha deixat clar que els espanyols estan encantats amb el seu país i que el fenomen de Ciutadans i de Podemos és una reacció a l'independentisme, potenciada per l'Estat amb l'ajut de les empreses i els diaris de l'Ibex 35. L'estratègia de Rajoy funciona, i sembla que CDC li faci el joc amb els seus girs socialdemòcrates. En realitat, els partits de Pablo Iglesias i d'Albert Rivera només tenen futur en la mesura que serveixin per dissimular que, a Espanya, tots els canvis importants passen per reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles. L'aparició de Construïm s'ha d'entendre en el marc d'aquesta estratègia de desdibuixar veritats i de maquillar problemes per contenir l'independentisme. Per exemple, crida l'atenció que, en algunes comarques, s'hagin substituït els alcaldables d'Unió més compromesos amb la llibertat de Catalunya. Amb una dreta nacional articulada, Construïm no tindria espai per consolidar-se i la capacitat de Ciutadans i de Podemos quedaria molt delmada, a casa nostra. Per reeixir, l'Estat necessita que la plataforma de Duran convenci els electors de CiU que la seva única sortida és tornar a la reserva índia a picar pedra. Després del simulacre del 9-N i la histèria generada per Pujol, Construïm vol aplanar el terreny a l'Estat per capitalitzar la redempció de Catalunya. Si CDC no comença a comportar-se com un partit anticolonial de centredreta, la classe mitjana del país anirà desfent-se entre els sermons montserratins i l'esquerra independentista. L'Estat vol fer tornar Catalunya a l'eix social i a l'empat infinit del pujolisme, i com que la cançó del “fer país” ha quedat amortitzada s'ha inventat això de Construïm, mentre dóna aire a Ciutadans i a Podemos amb l'esperança de mobilitzar l'espanyolisme.