Tot trenant fulls de ruta
La capacitat política
de trenar els continguts dels distints fulls
de ruta serà la clau
del procés cap al 27-S
Després de la hibernació patida a partir del 9-N, sembla que la primavera fa despertar les forces civils i polítiques per la independència. Es difonen fulls de ruta on es pren consciència que cal ampliar la base social del moviment. Així, l'acord CiU-ERC-ANC-Òmnium-AMI parla que “l'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l'estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials”. Però, mentrestant, la conselleria de Sanitat no baixa del burro en la seva política –ho reconegui o no– de privatització mal dissimulada, i veu com els diputats més abrandats en la defensa de la sanitat pública abandonen la sala de reunions d'una comissió davant el conseller Ruiz.
El passat diumenge, l'ANC ha celebrat la III Conferència Nacional i ha establert deu eixos sobre els quals hauria de discórrer la futura república catalana: regeneració democràtica, educació i cultura, obertura al món, benestar i justícia social, innovació, diversitat, sostenibilitat, equilibri territorial, solidaritat, i igualtat. Es tracta d'una ampliació del punt del full de ruta esmentat a dalt, on es diu que “és imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció a través de la plasmació política de l'exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país”. Sembla lògic, doncs, que, amb aquesta perspectiva, l'ANC torni a posar damunt la taula la qüestió d'impulsar una llista unitària o de país per al 27-N. Però, tot i amb això, no és segur que la cohesió entre institucions i societat mobilitzada sigui suficient per ampliar la base social del moviment. Cal alguna cosa més, sobretot, perquè hi ha entremig unes eleccions municipals, en les quals es podrà veure en filigrana la traça del mapa posterior al 27-S. I seria una traça, aquesta, on la irrupció de forces amb base social no bel·ligerants, a tot estirar, amb la independència, tindria un paper determinant en els municipis grans i mitjans. Això demana equilibrar aquesta tendència amb la incorporació al full de ruta dels sectors independentistes d'esquerra, representats per la CUP, i les exigències que traginen com a necessitats immediates, recollides en
el seu propi full de ruta, com a condició sine qua non: aturar tots els processos de privatització de serveis i no iniciar-ne de nous; establiment de la renda mínima garantida com a dret subjectiu; facilitar el transport públic gratuït per als aturats de llarga durada i per a les persones que tenen ingressos inferiors al salari mínim interprofessional; fi de la pobresa energètica, amb accés mínim, en qualitat de dret reconegut, als subministraments bàsics
de la llar; garantir l'alimentació, en qualitat de dret reconegut, a totes les famílies necessitades; garantir les prestacions a totes les persones en situació de dependència severa i mancades de recursos econòmics; garantir els serveis sanitaris individuals amb independència de la possessió de targeta assistencial; garantir uns ingressos mínims mensuals a aquelles famílies que no tenen ingressos de cap
tipus; moratòria de desnonaments
sobre la llar habitual; recuperar la renda mínima d'inserció mentre no s'aprovi un nou sistema de “renda garantida de ciutadania”. La capacitat política de trenar els continguts dels distints fulls de ruta serà la clau del procés cap al 27-S.
