La palla i la torre

Durant mesos i més mesos tot l'artefacte de l'Estat –inclosa la premsa afí al PP o al PSOE– ha projectat contra l'opinió pública els diversos grills fiscals que afecten la família Pujol Ferrusola. N'han parlat tant, que al final el serial cansa. No se'n pot dir gaire cosa més. L'Agència Tributària, la fiscalia, el ministre Cristóbal Montoro, el PP de Catalunya, la UDEF, els sindicats policials, La Razón, l'ABC, El País, El Mundo, totes les ràdios i les televisions que es fan i es desfan, només tenen una obsessió: demostrar que a Catalunya el catalanisme s'ha fet separatista per tapar les pròpies vergonyes i corrupcions. Desanimar, en definitiva, el votant independentista i l'indecís que s'hi pot sumar. En aquesta empresa tan patriòtica han rebut el suport i l'alè del Parlament de Catalunya, que ha desplegat una comissió d'investigació on hi ha càndids i voltors. És a dir, col·laboradors involuntaris i voluntaris de l'Estat. Però alhora i molt més per sota se sabia que van ser 32.000 els contribuents que s'havien acollit a l'amnistia fiscal que va decretar el govern de Mariano Rajoy l'any 2012. Una família centra tota l'atenció i 32.000 mereixen totes les atencions. Així és Espanya. Però l'escàndol és més fort, perquè entre els 32.000 n'hi ha 705 que ocupen càrrecs electes o funcionarials i que estan sent investigats perquè el seu patrimoni no es justifica amb els seus ingressos. Són sospitosos de blanqueig de capital. I el sospitós número u es diu Rodrigo Rato. Parlem dels Pujol?