Teresa Rebull a Prada

Ara no ho sé perquè vaig deixar aviat d'anar-hi, però les primeres edicions de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada constituïen, amb poques excepcions, un estival trasllat dels professors i els alumnes de les universitats de la Catalunya Sud a la capital del Conflent. La curiositat per la Catalunya Nord que ens acollia era escassa perquè la lluita antifranquista de l'altre cantó de la frontera reunia totes les prioritats. No recordo, per exemple, cap expedició per visitar la tomba de Pompeu Fabra, que es troba en el cementiri d'aquella població, ni una evocació de Pau Casals, eximi exiliat a Prada. Un dia, com una gran concessió, va ser anunciada la representació teatral “en català” d'una companyia d'aficionats local, de Prada mateix o d'un altre lloc proper. Els estudiants i professors ens vam barrejar amb un públic incondicional de la companyia. Era una obra de riure: els joves que hi sortien es burlaven dels seus pares i avis perquè parlaven en català, llengua ordinària i sense futur, en comptes de fer-ho, com ells, en francès. Els incondicionals es partien. Nosaltres vam sortir escuats i com si ens haguessin donat una pallissa.

Un altre dia, no sé si de l'any 1973 o 74, vam tenir la compensació al fracàs. A la mateixa sala va actuar Teresa Rebull, cantant domiciliada a la Catalunya Nord. Qui era Teresa Rebull? No en tenia cap notícia. A l'escenari va pujar una dona gran, valenta i de perfil fort que amb veu existencialista de Juliette Greco va cantar una cançó de la qual des d'aquell moment i fins ara moltes vegades m'he trobat cantant fragments: “Avui he tornat a la serra de Pàndols. /I a la cova he trobat /les sabates d'en Jaume./ Un forat a les soles,/ una pinta de bales./ Dins d'un plat enfangat,/ tres cascots de metralla. /Des de l'any trenta-vuit /jo no havia tornat/ a la serra de Pàndols/ I a la cova han quedat/ Les sabates d'en Jaume”. Què era la serra de Pàndols? Un lloc de la Catalunya Nord? Una referència a la Segona Guerra Mundial i a la resistència francesa? Però l'any 38? Presumia d'universitari i la meva ignorància era total. Si posteriorment he visitat la serra de Pàndols, a la Terra Alta, ha estat guiat per la cançó de la Teresa Rebull, exiliada a França, i per aquest Jaume caigut al front de l'Ebre en l'avanç de les tropes de Franco. Teresa Rebull, “l'àvia” de la Nova Cançó Catalana –una àvia descoberta amb posterioritat als seus “néts”– s'acaba de morir a Banyuls. Alguns han dit que ha fet de “pont” entre la Catalunya Nord i la d'aquí. Exactament un pont, de punta a punta del país, de Prada a Pàndols.