Insensats

Ja està bé. Ja n'hi ha prou, i potser que, finalment, passi alguna cosa. Ahir, no havien passat ni deu minuts de la desgràcia de l'institut Joan Fuster de Barcelona que a la xarxa ja hi havia comentaris despectius, xenòfobs i insultants sobre el cas. He estat temptat de reproduir-los en aquest article alguns dels tuits que ahir van penjar alguns insensats perquè s'adonin de la catalanofòbia que circula però, la veritat, finalment m'ha semblat que era millor no fer-ho. Ja s'ho poden imaginar, fan broma, es riuen dels fets i alguns fins i tot els lliguen amb el procés independentista. I l'expressió “putos catalanes” és una de les més amables. Molt bé. Vivim en un món en què tot va molt de pressa i les noves tecnologies són sinònim de progrés, però a mi em fa l'efecte que alguns confonen immediatesa amb estupidesa. I llibertat amb impunitat. No pot ser que ens en lamentem constantment, que els partits posin el crit al cel, que els ciutadans ens alarmem i que el Síndic de Greuges demani a l'aparell judicial que actuï. Tot això està molt bé i ho fem cada vegada. Però, potser que passi alguna cosa, no? On és l'aparell judicial, que per segons quines coses actua d'ofici i per segons quines altres mira cap a un altre costat? O, tal com diu el Síndic, on és la Defensora del Poble o la Fiscalia General de l'Estat? I, sobretot, on és l'enteniment d'aquestes persones que escriuen aquests missatges? Com pot ser que el dia que un pilot fa estavellar l'avió i hi moren els cent quaranta-nou passatgers es facin acudits al Twitter sobre els catalans? Com es pot tenir aquest mal gust? Com es pot tenir aquest poc respecte? Quina societat tenim, que tolera aquestes coses? Insisteixo: quin insensat és capaç, el dia que un alumne d'un institut de Catalunya mata un professor, de fer els acudits que es feien ahir al Twitter? Ja ho sé. Són quatre i no cal magnificar-ho. Però alguna cosa no estem fent bé.