A la tres
Encara ens en sortirem
“Una vergonya, si no s'aprova la nova llei electoral”
Encara ens en sortirem i a Catalunya tindrem una nova llei electoral. I no ens passarà allò tan absurd que quan arriba la campanya rebem a casa, un dia rere l'altre, les paperetes de votació de tots i cadascun dels partits. Perquè no rebem pas un únic sobre amb totes les paperetes de tots els partits que es presenten, no. Les rebem per separat de manera que, com que això ho paguem vostè i jo, multipliquem la despesa per tants enviaments postals com partits es presenten. Mirin. Només per això, per aquesta cosa tan simple i absurda, ja valdria la pena que tinguéssim una nova llei electoral. Però, és clar, no és pas només això. Això és l'anècdota. Es tracta que s'acabin d'una vegada els blocs electorals (i la cançoneta enfadosa aquesta de tots els TN dient que protesten perquè les informacions no tenen cap criteri periodístic) i que s'acabi la compatibilitat de ser diputat del Parlament i senador alhora. Jo voldria diputats de districte, i poder marcar creuetes de tots els partits com al Senat. Però de moment sembla que només ens proposen poder marcar els diferents diputats però d'una mateixa llista. La qüestió és que ahir la mesa del Parlament va admetre a tràmit el text de la ponència de la nova llei electoral, i al ja conegut acord entre CiU, ERC i ICV s'hi va sumar la CUP. Fantàstic. Ho han fet bé, tots plegats. Treballant discretament, portant un ampli acord al Parlament i ara sumant-s'hi la CUP. Però, perquè tinguem nova llei electoral i no els caigui la cara de vergonya per haver estat incapaços d'aprovar-la en trenta anys, encara s'hi ha de sumar algú més. Perquè ho van blindar tan bé que s'ha d'aprovar per noranta diputats, els dos terços del Parlament. Veurem què fa finalment el PSC, què fa Ciutadans, què fa el PP i què fan alguns diputats díscols que corren pel Parlament. Però a mi em fa la sensació que és allò d'ara o mai. Perquè mai com ara el resultat electoral havia estat tan obert i impredictible, i mai com ara havíem donat tant valor al sentit comú. Veurem, doncs, què passa. A veure a qui haurem de donar les gràcies.
