Sense embuts ni objeccions?

Es veu que hem d'estar tots molt contents. Aquesta setmana ens han explicat que les noves dades sobre l'atur són molt bones, que la cosa remunta i que ja es veu que anem cada cop millor. Mirin si n'eren, de bones, les dades que es van fer públiques aquesta setmana, que el president Rajoy va fer fins i tot un vídeo que el Ministeri de Presidència es va encarregar de distribuir entre els periodistes. Allà, el president espanyol sortia dient que “les dades de l'atur són bones, sense embuts i sense objeccions”. La ministra d'Ocupació estava contenta perquè, va dir, les contractacions ja es veu que s'acceleren. I per part del govern català va sortir a posar-hi la cara el secretari d'Ocupació i Relacions Laborals del govern, Jordi Aregio, que sostenia que les noves dades “confirmen la tendència positiva iniciada mesos enrere”. Caram, quant d'optimisme. Sí que anem bé. I jo em pregunto: ho saben, que a Catalunya l'atur (20,3%) dobla la mitjana de la Unió Europea? Ho saben, que les cinc regions amb més atur de la UE són espanyoles, que a Andalusia hi ha un 34,8% d'atur, a les Canàries un 32,4%, a Extremadura un 29,8% i així anar fent? I ho saben que a Dinamarca, a Alemanya, a Finlàndia o a Suècia, per posar-los alguns exemples, l'atur està per sota del 10%. Com pot dir Rajoy això que són “dades bones, sense embuts i sense objeccions”? Les dades bones, sense embuts i sense objeccions, deuen ser les d'algunes regions d'Alemanya, que tenen taxes d'atur inferiors al 3%, no? Això sí que són dades bones, sense embuts. La resta, a mi ja m'està bé que ens ho expliquin amb cert optimisme, que sempre és millor veure la mitja ampolla plena que la mitja buida. Però que tampoc ens prenguin el pèl. Hauríem de prohibir, ara que vénen eleccions, que ens parlessin de l'atur i de les dades optimistes fins que no arribem al 10%. La resta, potser no se n'adonen, voreja el ridícul. O l'insult.