Ermitanes

“Aquest sant no sembla un sant com els altres –meditava–. Es diria que em guaita amb una malícia amagada... / I per distreure's d'aquella impressió, que malgrat ella la inquietava, reprenia la feina amb nou anhel.” El fragment anterior està tret de la novel·la Solitud, de l'escriptora escalenca Caterina Albert (nom de ploma: Víctor Català). La protagonista és la Mila, l'ermitana de Sant Ponç. Si llegim l'obra (recomanat), ens adonarem que la Mila no ha triat ser ermitana, ni en vol ser. Ni vol que l'anomenin així. Tanmateix, en fa bé l'ofici, si és que aleshores, a l'inici del segle XX, el d'ermitana es tractava d'un ofici.

La Mila, en qualsevol cas, és la referència més clara que em ve al cap en matèria de dones dedicades a netejar els temples de Déu a la terra. I quan dic la referència més clara no vull dir la més recent, datada el 2010. Perquè encara tinc gravada la imatge de les monges negres fregant l'altar durant la cerimònia de consagració basilical de la Sagrada Família de Barcelona. I aquest episodi no va ser una ficció.

Em vénen a tomb, per separat, aquella Mila i aquelles monges benetes de Sant Pere de les Puel·les, per dues notícies publicades en aquest diari en els últims dies. L'una té a veure amb la veïna de Santa Cristina d'Aro que va resultar ferida de gravetat després de rebre l'atac de dos gossos. Els fets van tenir lloc just davant de l'església de Santa Maria de Bell-lloc. La dona, de 72 anys i que s'encarrega del manteniment del temple, va rebre diverses mossegades dels gossos a les cames que li van esgarrar gran part de la roba que duia i la van deixar malferida a terra. I va ser traslladada fins a l'hospital de Palamós en estat greu.

L'altra notícia té a veure amb un acte vandàlic protagonitzat per un grup d'adolescents d'Alpicat, que van llançar un artefacte amb àcid que va explotar a les portes de l'església de Sant Bartomeu. L'explosiu va ferir, amb cremades lleus als peus, al pit, a la cara i al cap, una dona de 70 anys, que és la que s'encarrega del manteniment de l'església.