Quina vergonya, Garitano

Quina vergonya, Garitano, que em fan aquests col·legues meus periodistes que et demanen que responguis en castellà les preguntes que et fan en basc, com et va passar diumenge passat. A l'entrenador de l'Eibar, Gaizka Garitano, segur que a hores d'ara tots vostès ja ho saben, uns periodistes d'ETB li van fer una pregunta en euskara després del partit i l'entrenador les va contestar en euskara. Un pecat tan gran que va fer que uns quants periodistes seguidors de l'Almeria reaccionessin amb gestos i retrets en veu baixa, contrariats perquè no podien entendre com era possible que Garitano no els respongués en castellà, que és l'idioma oficial de la mare pàtria. I com ja va fer Raül Agné mesos enrere, quan entrenava el Girona i els periodistes d'Osca li van recriminar que contestés en català, Garitano va fer el que havia de fer: aixecar-se i marxar, i deixar-los a tots amb un pam de nas. Ben fet. Però, què s'han cregut, tots plegats? Si l'Almeria diumenge hagués jugat a la Champions contra un equip rus, aquests periodistes haurien fet cara de pomes agres quan l'entrenador dels altres els hagués parlat en rus? O és que l'entenen, el rus? I ara no es pensin pas vostès que Garitano va ser desagradable o poc respectuós amb el castellà. No. Garitano estava disposat a fer el que fan tots els entrenadors catalans i bascos quan van a camp contrari, que és atendre els mitjans catalans o bascos en català o en basc, i, abans o després, els espanyols en castellà. No va ser intransigent com ho van ser els periodistes amb ell. De cap manera. Va ser respectuós i amable amb un mitjà del seu país, del País Basc. I, posat's a preguntar-se coses: per què carai aquests periodistes mal educats van ser mal educats amb Garitano? Perquè parlava una de les llengües cooficials del seu estat? Aquest és el respecte que els mereixen les llengües cooficials? Quina vergonya, Garitano, que em fan passar els meus companys. Val més que fem el que vas fer: marxar.