Mas i Junqueras

Artur Mas i Oriol Junqueras han estat entrevistats. El primer, per partida doble. Debades. Les declaracions de l'un i de l'altre han servit per a constatar, per enèsima vegada, els grans recels que els enfronten. El president d'Esquerra ha tornat a proclamar, cansat i molest, que cal tancar amb clau i forrellat el debat sobre la llista unitària. El president de la Generalitat ha donat senyals de cabreig. Pinten bastos sobirans. Les eleccions municipals s'acosten i tota l'oposició ha coincidit en l'estratègia de desgast. El tendre del govern de Convergència i Unió –consideren– ha de ser la sanitat pública. Mas és conscient que no pot modificar-ne el model per fer-lo sostenible sense inquietar-ne els usuaris. Però no renuncia a prendre les decisions necessàries per aguantar la metxa. En el punt de mira hi ha el Consorci de Lleida. Malgrat la demagògia que s'enrama, queda clar que una cosa és externalitzar la gestió d'un servei públic i una altra privatitzar-lo. La primera opció pot afectar els treballadors. La segona, també els usuaris. Però el debat s'ha embrutat perquè l'oposició vol fer creure a l'opinió pública que “la dreta” no és de fiar. Que privatitza per traure'n profit. Esquerra té gent als departaments per saber quines són les intencions del govern. Però no està disposada a assumir el desgast d'enfrontar-se a tota l'oposició en una brega corrosiva. Mas no entén l'actitud i la considera “irresponsable”. Aquest ha estat el balanç de les tres entrevistes. Magra conclusió.