Benvolgut Enric Millo

El portaveu del PP, Josep Enric Millo, va posar en pràctica aquella vella tàctica que la millor defensa és un bon atac. Ahir es va saber que el PP presenta en aquestes eleccions municipals prop de 150 llistes fantasma, que són aquelles en què es presenten candidats que no són del municipi i que, en molts casos, no només no l'han trepitjat mai, sinó que no tenen cap intenció de fer-ho. Això ho fa el PP i ho fa també el PSC, que ha posat, per exemple, un seu diputat de Madrid com a candidat a Els Omellons, a les Garrigues, i no sap ni on és. Ho fan, de fet, perquè no troben prou gent per completar les llistes o perquè d'aquesta manera els vots que puguin rebre, ni que sigui per error, els sumen per als recomptes amb vista als consells comarcals o a les diputacions. Molt bé. La llei els ho permet i ells sabran què fan. Però d'aquí a dir el que va dir Millo n'hi va un bon tros. Ho dic perquè, quan al portaveu del PP li van preguntar sobre aquesta qüestió, va argumentar el perquè d'aquests candidats fantasma així: “La llibertat democràtica que vivim fa que algunes persones tinguin por de represàlies.” Què va voler dir, Millo, amb això? Que hi ha gent que no s'atreveix a presentar-se pel PP per por de represàlies? A quina “llibertat democràtica” es referia, Millo? No en té, ell? I a quines “represàlies” es referia? De qui s'ha de protegir el PP? Què va voler dir, el portaveu popular? Qui fa por als candidats del PP quan es presenten? A qui es referia? Va fer com Fernández Díaz i, en comptes de reconèixer la seva incompetència (en aquest cas, per fer llistes), es dedica a fer acusacions? Atiava la crispació? Calia convertir la defensa en un atac? Quina necessitat en tens, Millo? No n'hi havia prou reconeixent que us falten candidats? Havies de parlar de “represàlies” i de “por”? No ho entenc. Quina estratègia tan brillant! Per cert, sàpiguen que per alguns diccionaris ser “un fantasma” és “una expressió que s'atribueix a aquells qui presumeixen de qualitats que en realitat no tenen”.