La columna
Ciutat Vella
Per a mi fou trobar la meva ciutat en allò que la fa Barcelona
Hem recordat en Raimon Galí al cap de deu anys de la seva mort. Fou un amic meu a totes i a totes i fou un dels homes clau a la conspiratòria i mestre de molts. Tanmateix, ja podeu comptar, la mediàtica l'ha esborrat del mapa.
A l'església de Sant Felip Neri a Barcelona hi érem tots els que hi havíem de ser, llevat d'uns lliurepensadors tan llepafils que no van voler entrar al temple.
Fou un dia entranyable i per a mi fou trobar la meva ciutat en allò que la fa Barcelona.
Sant Felip Neri va ser un florentí esdevingut romà que va dur a la gran Roma l'inigualable bon humor florentí convertit en confessionari. Molt aviat hi hagué felipons a Barcelona, encara hi són.
Mentre m'esperava anava traient records del sac que no he oblidat mai, encara que no ho hagi escrit. A quatre passes d'allà hi va néixer el meu pare, més a prop, a la mateixa plaça de Sant Felip, hi va caure una bomba a casa d'uns parents meus que tenien fleca a Barcelona.
Des d'on era gairebé sentia l'olor de les magnòlies del claustre de la catedral amb les tombes d'algun sabater barrejant-se amb les més altes nissagues.
A quatre passes, la plaça de Sant Jaume formiguejava de gent a retop entre l'Ajuntament i la Generalitat. Tot era just a la mida del pas d'un home.
Tot recordava els vells gremis i no massa lluny Santa Maria del Mar recordava els llunyans Orients que uns quants dies foren catalans.
El Tinell, els carrerons com el de la Corrívia al davant de la catedral ara fet una plaça. Les ombres úniques de les naus de la catedral amb el més airós dels gòtics i el Crist de Lepanto. I ja no em recordo de quina santa o santet rep l'ofrena de les dones de mala vida, demanant-li feina.
Tot allò plegat té una grandesa que no podrà tenir mai la plaça de Catalunya i té un ritme de segles que s'esplaia a l'Eixample i m'avergonyeix a la Torre de les Aigües.
A la plaça de Sant Felip Neri una munió de quitxalla jugava a futbol, d'altres s'engarristaven per les reixes. No hi ha res més bonic al món que la quitxalla jugant.
Aquesta és la meva ciutat.
