Ingenu o trampós?

Ahir es va saber que el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, proposa sancionar els funcionaris i els mitjans de comunicació que divulguin documents judicials sota secret de sumari. Catalá apel·la a la presumpció d'innocència, que la societat ha volgut girar en presumpció de culpabilitat. Sobretot, quan es tracta de càrrecs públics que s'ho han guanyat per mèrits propis. El ministre, a més, va deixar anar la bomba sonda al Círculo Ecuestre de Barcelona, que ausades. La mesura és més que polèmica perquè podria significar un pas més enrere en la llibertat d'expressió –en les llibertats–, que el govern de Mariano Rajoy redueix d'ofici i per convicció. No es pot pretendre coartar la publicació de dades que tenen interès social. El quart poder no pot ser una sucursal controlada del primer. El ministre, doncs, hauria de deixar tranquils els mitjans, que prou penitència tenen, segons en quins casos, amb la pròpia irresponsabilitat i el descrèdit que se'n deriva. O que se n'hauria de derivar. Ara, pel que fa als funcionaris, això són melons d'un altre paner. N'hi ha que filtren de tot a discreció perquè els encanta el protagonisme. I n'hi ha que obeeixen instruccions superiors. Si algun govern de la migrada democràcia espanyola ha tret profit de les filtracions, és el del Partit Popular. Rafael Catalá s'hauria de dirigir al seu homòleg d'Interior i cantar-li la lliçó. Ho farà? És molt més fàcil apuntar contra funcionaris i periodistes. El ministre o és ingenu o és trampós.