Enquestes a popa!

L'alçada de certa política a Catalunya no deixa passar ni un gat camacurt. La interpretació de la realitat i el profit de les circumstàncies arriben a un punt d'obscenitat màxima. En els darrers dos anys, per exemple i per concretar, cada vegada que les enquestes reflectien que l'independentisme era majoritari, els partidaris alterats de la unitat d'Espanya replicaven que l'únic sondeig vàlid eren les urnes. I quan les votacions els desautoritzaven apel·laven a l'obligació de complir la llei. La seva llei. Aquesta era la carambola. Ara, pel que sembla, les enquestes els van a favor. I ara doncs les enquestes són bones i veritat revelada. Ahir un diari de bandera en va publicar una que donava a l'unionisme quatre punts d'avantatge sobre l'independentisme. Tant Ciutadans com el PP es van afanyar a donar-los fe de certesa. Alícia Sánchez-Camacho va proclamar que s'ha imposat “el seny català”. I Ciutadans va alçar acta de defunció al president Mas. La memòria no hauria de ser tan curta. Els mateixos senyors cridaven als quatre vents fa només uns mesos que els sondejos eren paper de vàter. En què quedem? Els fem cas o no? La demoscòpia, abans i ara, només és un tastet de realitat. Efectivament, la voluntat majoritària dels ciutadans únicament té una lectura vàlida: la de les urnes. Ara no quedarà clara, perquè PP i Ciutadans sentencien que les municipals són les eleccions “de la proximitat”. Però el 27 de setembre, sí. I si l'independentisme és majoritari, haurà guanyat el seny.