Orson Welles

Fa cent anys del naixement d'Orson Welles. Diuen que és uns dels directors de cine més influents de la història. Influent, Orson Welles? Jo em miro les pel·lícules que es fan ara i la majoria de les que s'han fet des que va filmar Ciutadà Kane i no veig, en general, les influències enlloc. Sempre em trobo preguntant-me: que no ha vist Orson Welles, aquesta gent? Amb quatre fustes, quatre canyes i unes grues que pesaven una tona i mitja Welles va fer els tràvelings no solament més audaços sinó també amb més intenció expressiva. Ara, amb càmeres més lleugeres i amb tota la tecnologia punta a la seva disposició els tràvelings queden curts, van d'enlloc a enlloc i acaben no significant res. Va agafar actors mediocres i amb l'astúcia del muntatge va semblar que eren de primera. Com que sempre anava curt de diners i havia de desplaçar-se als llocs on trobava capital, un any filmava una seqüència a Zagreb i un altre any a París i el resultat era una pel·lícula coherent i seguida. Per la mateixa falta de diners, es posava al cap una corona que d'una hora lluny es veia que era de fullola i tothom donava per fet que Macbeth havia d'usar aquest barret. Ara si no hi ha una corona d'or i diamants a la seva disposició, l'equip de rodatge es planta. I els actors dolents són sempre dolents i els bons no es nota que són bons perquè no hi ha cap pla que aguanti mig minut i ja hem passat a una altra escena. No acabaria mai.

Després hi ha el contingut. Orson Welles no creu que el món estigui poblat de bons i dolents, sinó que els uns i els altres tenen els seus matisos i que aquests matisos s'han d'explorar si es vol entendre amb quins materials està feta l'ànima humana. Kane, el policia corrupte de Set de mal; el Harry Lime d'El tercer home són els dolents sobre els quals l'art cinematogràfic ha projectat més anàlisi. Welles, com Shakespeare, no jutja. O dilata els judicis com Kafka a El procés.

Quan va entrar per primer cop en un estudi, Orson Welles va dir que era com el tren elèctric amb què qualsevol nen algun cop ha somiat. Va fer cine adult amb la joguina –i com ell altres directors, tampoc cal exagerar– però la joguina ha acabat imposant-se i va en direcció a la barraca de fira de Méliès.

La Filmoteca de Catalunya li dedicarà un cicle molt complet. Bé. Només que la Filmoteca, amb seu a Barcelona, no és accessible a la majoria de població del país que la sosté. Què és això de la Filmoteca? No en podria fer la televisió les funcions? No hi ha a Catalunya prou gent per seguir Orson Welles? No som un públic adult i format?