A la tres
No és Wert, és Espanya
“Superar el seu rècord de misèria política semblava difícil i ho ha fet”
El ministre Wert va intentar ahir amb èxit notable superar el seu rècord de misèria política comparant la suposada discriminació del castellà a Catalunya amb la que tenia el català “en altres èpoques”. Una frase que poques hores després va intentar matisar amb poca fortuna perquè el seu odi contra el català està prou acreditat. De totes maneres, cal atorgar al senyor ministre el dubte de si “altres èpoques” vol dir necessàriament el franquisme. Més que res perquè en la història d'aquest país dissortat hi ha tot un catàleg d'exemples de persecució per triar i remenar. Per tant, Wert potser es referia al franquisme, quan la política lingüística es feia amb pistola i depuracions en massa en comptes de buscar consensos democràtics com el que ha permès una immersió lingüística que garanteix el coneixement tant del català com del castellà. Però potser feia la comparació pensant en la reial cèdula del 1768 que prohibia l'ensenyament del català a les escoles i es foragitava l'idioma dels jutjats. O a la llei Moyano del 1857, que prohibia el català a tot el sistema escolar. O a la reial cèdula del 1772 que ordenava a tots els comerciants que portessin els llibres de comptabilitat en castellà. O a la del 1779 que prohibia representar, cantar i ballar en català. O a la normativa del 1838 que prohibia l'ús del català en els epitafis dels cementiris, ni morts ens deixaven descansar en pau. O a la circular de 1846 que prohibia les receptes en català. O a la prohibició, el 1898, agafeu-vos fort, de parlar per telèfon en català. És una breu relació d'exemples als quals caldria afegir els morts, agredits o castigats pel fet de parlar una llengua o defensar-ne l'ús. Amb quina d'aquestes atrocitats és comparable la situació d'un idioma com el castellà, cooficial, obligatori a Catalunya i blindat per l'Estat? Fotre el camp d'aquesta Espanya que practica el genocidi lingüístic sempre que té prou força per fer-ho ja no és qüestió de ser o no ser espanyols sinó de tenir o no tenir dignitat. Wert no és el problema, només és el sicari de torn.
