Junts? De veritat que Junts?

Aquest dissabte l'Assemblea Nacional de Catalunya, l'ANC, ha d'escollir el seu nou president o presidenta, que serà qui rellevarà la mediàtica Carme Forcadell. I això, una cosa que semblava relativament senzilla si es té en compte que la majoria de candidats al secretariat s'hi havien presentat junts sota una candidatura que precisament es deia així, Junts, ara resulta, deia, i no em sembla que estigui revelant cap gran secret, que tot plegat ha sigut i és un gran guirigall. Que tot allò que suposadament s'havia parlat i mig pactat prèviament va saltar pels aires perquè un cop sabuts els resultats de les votacions els candidats més ben situats han entrat en una mena de cursa sobre qui té més vots, més legitimitat o més disponibilitat per dedicar-s'hi. Ara, que és quan l'ANC hauria de sortir amb més força i embranzida perquè ve una tardor espectacular, ara resulta que els que anaven a Junts en realitat no hi van. Més aviat, sembla, van separats. No deixa de ser una ironia que sigui justament a l'ANC, que s'ha passat mesos i mesos reclamant unitat i més unitat dels partits polítics, on ara hi hagi aquestes batalletes. No vulguin ni saber-ho, el que s'explica de les picabaralles internes de l'ANC. Perquè si algunes de les que s'expliquen són certes, la veritat és que m'estimaria més no saber-les. Per això jo ara l'únic que voldria és que avui mateix, o demà quan escullin el nou president o presidenta, ens expliquessin tots junts, l'un al costat de l'altre, que sí, que van junts, com el nom de la candidatura. Que ens diguin que a l'ANC hi ha més pinya que mai, que totes aquestes batalletes que s'expliquen i que fan riure no són certes, que no ho han estat mai, i que de tot aquest procés l'ANC n'ha sortit reforçada. Desmenteixin-me, sisplau, i diguin-me que tot això que s'explica no és cert. Menteixin-nos, si cal, però diguin-nos, sisplau, que tot és pau i harmonia, i que la culpa és dels periodistes, que ja se sap que s'ho inventen tot.