En defensa de la Junta Electoral

Diu la Junta Electoral Central que “durant els períodes electorals els poders públics estan obligats a mantenir estrictament la neutralitat política” i que, per tant, “aquests s'han d'abstenir de col·locar en edificis públics i locals electorals símbols que puguin considerar-se partidistes”. I això, que aquests dies aixeca tanta polseguera, a mi em sembla que té tot el sentit del món. Ja es veu, per exemple, que el Consell de Ministres en general, i alguns ministres en particular, com que estem en plena campanya electoral ara de cap manera prenen decisions partidistes. Mantenen, com demana la Junta Electoral Central, “una neutralitat política estricta” amb les llengües que cal utilitzar a l'escola, amb les investigacions policials, amb les estelades i amb les curses de braus. Però vaja, jo ara no em voldria pas desviar del tema. Tot això, els ho explicava arran de la decisió que ha fet pública la Junta Electoral després que Societat Civil Catalana es queixés que als balcons, patis i jardins dels edificis públics hi ha unes banderes que no els agraden. La Junta Electoral, que sempre és molt sàvia perquè la formen uns senyors molt savis i molt i molt imparcials, s'ha reunit i ha decidit finalment que als llocs públics no hi pot haver “símbols partidistes”. I ara tothom està esverat. A mi, en canvi, em sembla fantàstic. És de lògica pura. Els poders públics, tenen tota la raó aquests senyors tan i tan savis, repeteixo, han de ser imparcials. Per això jo ara també em pregunto: què hi fa allà, a la façana de molts ajuntaments, la bandera espanyola? Si la Junta Electoral, que és tan sàvia i tan imparcial, diu que hi ha banderes que són “un símbol que pot considerar-se partidista”, suposo que avui mateix farà una nova resolució obligant a despenjar les banderes espanyoles, no? O és que la bandera espanyola no és cap “símbol partidista”? Doncs, au, que les despengin. I que es mantingui l'“estricta neutralitat política”.