Canvi climàtic

Quatre dies de calor excepcional, aquest mes de maig, i s'ha tornat a parlar del “canvi climàtic”. Només la calor desaforada i fora de lloc en el calendari incentiva l'alarma. Un fred intens, en canvi, no és percebut com una amenaça. O no tant. En el canvi climàtic intervé molt la memòria personal, i com que la memòria ens diu que “abans” feia més fred, trobem el fred normal. He dit “feia” i hauria d'haver dit “teníem”. De petits el fred s'acusa més. Les calorades, en canvi, incideixen menys en la memòria. El juliol i l'agost són mesos de vacances que passen volant i ens agafen distrets. L'hivern, per contra, no s'acaba mai i ens troba a escola o a casa, immobles que sempre han costat d'escalfar. Uns dies de caloreta al febrer o de molta calor a la primavera ens posen en alerta: “Abans això no passava.” ¿No passava o no ho recordem perquè la memòria del fred és més poderosa? I una altra pregunta: on comença i on acaba l'“abans”?

Vol dir això que nego el canvi climàtic i l'escalfament de la Terra? Déu em guardi de tal cosa. Els estudis i les estadístiques ho corroboren sense dubte. Les reserves se'm manifesten quan en donem la culpa exclusiva als humans. Remarco “exclusiva”. A mi em sembla que les afliccions que infligim al nostre planeta, que són moltes i escandaloses, només poden ser considerades com una empenta dins el canvi general. Creure que els pols es fonen només per l'acció de l'home és una manera com una altra de cultivar la vanitat. Som presumptuosos fins i tot en l'exercici del mal. Ens hem cregut tant el paper de rei de la creació que ens pensem dominar la naturalesa també quan s'altera negativament. Negativament per als nostres interessos. No oblidem que el clima vigent al qual hem adaptat l'agricultura o la venda d'estufes és la successió d'un canvi climàtic anterior. De canvis climàtics, ja se'n parlava, si es pot dir així, quan els homes no havíem aparegut a la Terra ni ningú ens hi esperava. Si un canvi va suprimir els dinosaures, l'actual ens obligarà a retirar les cases de primera línia de mar on les hem situades, desafiadors i fatxendes, i un altre canvi potser ens exterminarà sense que puguem presumir del tot de suïcidi. O ens beneficiarà: no és possible un canvi a millor? A veure si les climatologies que hi ha hagut fins ara han estat els esborranys d'una de més confortable. Ben mirat, l'actual que ens apreciem tant ens ha donat molts disgustos.

Després dels quatre dies de calor d'aquest maig en van venir uns de fred. Una cosa es manté invariable en qualsevol assortit de climes: el temps és boig.