Palimpsest

Vinc de comprar el diari, i en un arbre em trobo un cartell de propaganda electoral amb en Joan Mora demanant el vot. S'hi ha repensat i es torna a presentar? Joan Mora és l'actual alcalde de Mataró. Després de quatre anys a l'oposició, en les anteriors eleccions va guanyar l'alcaldia, per a ell i per primer cop per a CiU. Fa uns mesos va anunciar que per motius personals no es tornaria a presentar i que cedia el cap de la llista a Joaquim Fernández, el seu segon. Què hi fa al cartell de l'arbre? Li han vingut a mitja campanya les ganes de reeditar-se? Ha cedit a les pressions del partit i de molta gent perquè no ho deixés? S'ha cregut tot d'una imprescindible, com tants polítics? Dóna simplement suport i escalf a en Fernández? M'hi acosto, i veig que la foto i l'eslògan són de fa quatre anys. La imatge d'en Joaquim Fernández s'ha desenganxat del suport de cartó i per sota ha emergit en Mora amb un mandat menys i amb un altre reclam. Això té un nom, “palimpsest”, però no ens posarem pedants. O sí. Un palimpsest era, en origen, un pergamí escrit que s'esborrava per poder-lo tornar a utilitzar. Per extensió, el pintor que pinta sobre una tela ja usada, fa un palimpsest. Per a més extensió, en Mora i en Fernández acaben de fer un palimpsest a Mataró. Hem dit que no ens posaríem pedants: diguem que en Fernández recicla en Mora. O, per a major precisió i evitar malentesos: li reutilitza el material de campanya. Els partits són en aquesta ocasió molt pobres i no inverteixen ni en una bona cola d'enganxar. Tant com abans havien tirat de beta, havien llogat les grans cartelleres de les autopistes i havien confiat la imatge als dissenyadors més audaços... “És que abans teníem molts diners”, em diuen. D'on els treien? Valia la pena gastar-ne tants? Els dissenyadors i publicistes ens dirien que sí, però nosaltres ho deixarem aquí.

Em trobo en Fernández que desplaça en Mora –o en Fernández desplaçat per en Mora en el cartell de l'arbre– i em diu que s'anuncia un consistori molt “fragmentat”. Poden entrar-hi fins a nou grups. Una bogeria. I això com es governa? En Fernández, que creu que serà el més votat, em pondera les seves capacitats per negociar. A en Mora del cartell reaparegut encara no li han passat per sobre els quatre anys de mandat amb el lladronici de les preferents, el deute sideral, els equilibris i pactes per mantenir el govern i els “motius personals”. En Fernández no ha començat i ja li han sortit cabells blancs a la barba i al cap i comença a fer la cara del cartell d'aquí a quatre anys, el palimpsest d'ell mateix.