Naps i cops
Poliamor
Del procés de lligar l'allioli políticament, ara se'n diu confluència
El moviment dels indignats que va omplir les places de les grans ciutats fa quatre anys ara té la possibilitat d'entrar amb força a molts ajuntaments. Aquella empipada pel saqueig de la crisi ha trobat les vies d'articulació política: Colau, Podem, Procés Constituent... s'han aplegat en candidatures noves, sobretot a les grans ciutats i la conurbació de Barcelona. Ja sabem, per algun dels seus components –ICV–, que no són tan noves, malgrat que això tampoc hauria de ser un concurs de novetats. Al mateix temps, han aparegut els oportunistes: llistes de Podem sense cap treball de base i la carrera de C's per presentar-se arreu, encara que sigui a còpia de racistes de PxC.
Les candidatures en comú han fet lligar diverses forces a través de la confluència, que és com ara s'anomena el procés de lligar políticament l'allioli. Un concepte que hi està molt relacionat és el poliamor. Mirem per un moment aquestes eleccions en clau de poliamor: a Barcelona, Colau, Podem, Procés Constituent i ICV; ERC ha gratat en les escissions del PSC; la monja Forcades ha abraçat tant Colau com la CUP; Trias s'ha arrambat a sor Lucía Caram... Si el poliamor ha manxat a tot drap en aquestes municipals, per al 27-S la cosa promet. Però les paraules confluència i poliamor no fan més que parlar de coses que han passat sempre. El poliamor té la virtut de sumar, però té un perill líquid, que pot negar l'allioli ràpidament. Conec molts independentistes que, en clau de ciutat, diumenge votaran Colau, que no és independentista però que s'ha erigit com l'alternativa d'esquerres a Barcelona (només calia mirar el manifest de suport que signaven alguns ex-ICV i ex-PSC desencantats). Depèn de com el sobiranisme llegeixi les eleccions, pot sumir-se en una letargia innecessària i feixuga. La falta de sentit pràctic del catalanisme i ara sobiranisme polític és inexorable. Hi haurà més complexitat, caldrà més cintura. Si una cosa demostraran aquestes eleccions és que no es pot cedir el discurs social a l'unionisme (Podem, C's). Independència i discurs social van lligats, més lligats que l'allioli.
