Hissar l'estelada

Silenciar oponents, ideologies, símbols, elements incòmodes... Silenciar sempre ha estat una de les obsessions del feixisme. A Rússia, per exemple, el líder i ànima de l'oposició a Putin, Borís Nemtsov, va ser silenciat al costat del Kremlin. A l'Argentina, un altre tipus molest, el fiscal Alberto Nisman, també va ser silenciat. El feixisme no només es presenta uniformat com a la Itàlia de Mussolini, l'alemanya nazi, l'URSS de Stalin o l'Espanya franquista, que silenciava rojos, jueus i catalans. Utilitza
mil i una disfresses. Aquesta setmana, sense anar més lluny, s'ha posat la
disfressa vaticana per intentar silenciar dues monges catalanes, Lucía Caram i Teresa Forcades, que gosen defensar públicament polítiques d'esquerres
i el dret de Catalunya a separar-se
d'Espanya.

La indignació estaria més que justificada, però la realitat és que és el pa de cada dia. Els ministeris de l'Espanya democràtica silencien qui gosa alimentar la idea d'una Catalunya independent; els és igual una brillant acadèmica amb beca en una universitat americana que un escriptor d'èxit presentant llibre a Holanda; un dia intenten silenciar l'acció exterior del govern català, l'altre intenten silenciar el president Mas o l'alcalde Trias amb informes policials falsos i el següent ho intenten amb tot el poble de Catalunya quan vol ser consultat sobre el seu futur dins o fora d'Espanya. Hi ha mordasses per donar i vendre. La candidata de Ciutadans a Barcelona vol prohibir la manifestació de l'11-S a la Meridiana,
mentre que el grupuscle anomenat Societat Civil Catalana ha intentat fer retirar l'estelada dels balcons municipals. No estranya mirant les connexions ultres d'uns i altres, però això de la junta electoral és per nota, perquè la bandera de l'estel, com la senyera o la bandera espanyola, no respon a sigles de partit. Tant se val. Tot això no fa més que
marcar el camí per recuperar la llibertat. Votar demà, votar el 27-S i hissar l'estelada.