A la tres
Un vot que val per dos
“Avui ens hi juguem molt més que saber qui serà l'alcalde dels nostres pobles i ciutats”
Aquesta nit, un cop tots sapiguem qui és el nostre alcalde (o qui té més números per ser-ho, que amb el fraccionament que hi haurà als consistoris en molts casos potser només ho podrem intuir); un cop sabut això, deia, que és el primer que tots volem saber, aquest cop tots plegats farem una altra cosa: i és sumar quants som i com hem passat aquesta mena de primera volta en què ens trobem. Mirarem si el 27-S és viu, si s'han de redefinir algunes estratègies i si per tirar endavant disposem d'allò de què hem de disposar. Això és: de les forces sobiranistes sumant, d'uns bons resultats i, és clar, de la capital catalana a favor i les quatre diputacions al darrere. Perquè, no s'enganyin, això que tenim ara és un petit miracle que ha fet possible moltes coses. I el procés no serà el mateix si a favor seu a la capital catalana no hi ha un alcalde independentista i si les diputacions no les governen forces disposades a estar al servei d'un objectiu comú per fer possible, per exemple, la Hisenda pròpia. I les diputacions, ja de sap, surten de la suma de tots els vots. No se'l creguin, el discurs circulant que només Barcelona és capital. Avui tots els pobles són capital. Perquè si avui ens encallem haurem de continuar caminant, però ho farem amb una pedreta a la sabata. I amb una pedreta a la sabata això de caminar es pot fer igual però emprenya molt. És com si avui votéssim dos cops, per l'alcalde o alcaldessa que volem i per mesurar-nos la temperatura. No hauria de ser així, però no ens enganyem: si no ens comptem nosaltres, ens comptaran ells. Tant per tant, doncs, fem-ho bé, i avui no es quedin asseguts al sofà. Perquè més que una primera volta del 27-S, això d'avui és un escalfament. Perquè per més que avui sumem, no s'enganyin tampoc en això, per fer-ho bé del tot i poder continuar donant arguments als danesos, encara necessitarem ser molts més. Molts.
