Dies de votar

Fa quinze dies hi va haver eleccions a la Gran Bretanya i, com sempre, van ser en dia feiner. Ho remarco perquè després ens diuen que als països “normals”, “civilitzats”, etcètera, les votacions són en diumenge, que és l'argument que aquí es va fer servir per situar-les definitivament en el dia del Senyor, i no entre setmana com al principi de la Transició. La Gran Bretanya és una mica rara perquè condueix per l'esquerra i té tendència a portar la contrària però ningú discutirà que és la matriu de la democràcia parlamentària i que té les votacions i el dia de fer-les molt per la mà. També fa uns dies França va celebrar, fent festa, el dia de l'Ascensió, festivitat que aquí va ser suprimida perquè als països “laics”, i França és el més laic de tots, les festivitats religioses es redueixen al mínim. Les informacions dels països normals, civilitzats i laics sempre ens arriben confuses.

Dilluns era la segona Pasqua –Pentecosta–, i a Barcelona i a molts altres llocs havia de ser festiu. Per no entorpir les eleccions del dia abans, o sigui, perquè la gent no se n'anés de pont i deixés les urnes desemparades, la festa ha estat desplaçada a dilluns que ve. A Mataró, no. A Mataró celebrem aquest dia la fira anual, i si ens haguessin impedit de pujar als cavallets les urnes haurien estat directament trencades i avui en comptes d'haver-hi nou grups municipals a l'Ajuntament no n'hi hauria cap, cosa que vista la ingovernabilitat plantejada hauria tingut els mateixos efectes pràctics. Ara recordo que Pasqual Maragall va programar unes eleccions per Tots Sants. Maragall era un rebel que posava en evidència i desafiava les nostres confusions: eleccions en una festivitat religiosa d'entre setmana, i en pont.

El corresponsal a Londres de TV3 s'estranyava que el dijous de les eleccions britàniques no es detectés al carrer cap temperatura electoral i que semblés un dia feiner com un altre. També si les eleccions se celebren en diumenge sembla un diumenge normal i corrent. Ens llevem al matí a l'hora de sempre, fem la vida de cada diumenge i només un moment del matí o de la tarda el destinem a l'exercici del vot. Ho fem sense esverar-nos gens i amb la mateixa tranquil·litat amb què alguns van a comprar el tortell; uns altres, a missa, i uns altres, a córrer. Només a les urnes hi ha una mica de cua, però l'aglomeració no es manifesta mai al carrer. Els nervis i les descomposicions són tot el dia a les seus dels partits i entre els candidats, que celebren la “festa de la democràcia” sense saber quina hora és ni en quin dia de la setmana viuen.