Mas i els signes de puntuació

Com que ahir al matí la Mònica Terribas va entrevistar el president de la Generalitat, després, al llarg de tot el dia, van anar circulant diferents interpretacions sobre les respostes que havia donat Artur Mas. Jo ja fa temps que he arribat a la conclusió que el més important de les entrevistes al president Mas a vegades no és el que diu, sinó el que no diu, i, sobretot, els signes de puntuació. Amb Mas són molt importants, els signes de puntuació. Fixin-s'hi bé. Ahir, per exemple, podria haver dit: “El 27-S hi haurà eleccions.” I fer un punt i a part. Però no. Mas diu el que diu sobre el 27-S (“El 27-S hi haurà eleccions”), però després, en comptes de fer un punt i a part, fa uns punts suspensius, un punt i coma o un punt i seguit, diguin-ne com vulguin, i hi afegeix: “[...] Perquè pressuposo i estic convençut que els pactes amb ERC es compliran.” Avís per a navegants, vaja. Terribas li pregunta sobre els pactes postelectorals, ara que hi ha hagut municipals, i Mas és contundent: “Amb ERC es va acordar que, un cop fetes les eleccions, es prioritzarien els acords.” I just després, en comptes de fer un punt i a part, hi fa els punts i seguits que els comentava: “no tindria sentit que no asseguréssim el màxim de pactes”, “no em puc imaginar que facin un tripartit amb algú altre i després hàgim de compartir un programa comú per a la sobirania de Catalunya”. Fixin-s'hi, si en són, d'importants, els signes de puntuació. Això ja ens ho deien de petits a l'escola. No és el mateix dir que “no hi haurà llista única” i fer un punt i a part o un punt final que dir, per exemple, “no hi haurà llista única” i al darrere fer una mena de punt i seguit per afegir-hi: “Anar al 27-S per separat implica més confrontació i més dialèctica.” Ahir Mas va dir el que va dir, i no va dir el que no va dir. I, de punts i a part, gairebé només en va fer quan parlava de Colau. Però, gràcies als signes de puntuació, se li va entendre tot i més. Pocs punts i a part i molts punts suspensius.